Burnibidearen Euskal Museoa

Museu Basc del Ferrocarril.

Tot just arribar a Azpeitia, per entre les canonades enormes de les siderúrgiques... un xiulet i un fum al cel. És l'Aurrera, la locomotora 1-3-0-T construïda l'any 1898 per Nasmyth & Wilson prop de Glaschu (en gaèlic escocès Glasgow, Escòcia)

Avui el Museu no obre fins les dotze, ja que hi ha una visita concertada... És divendres i avui la FV-104 (l'Aurrera) s'ha encès (quatre hores abans...) per un viatge especial amb dos cotxes CAF de fusta del 1925 per als nanos d'una escola. La gent del Museu, ens diuen que podem adquirir un bitllet per visitar el Museu, i per fer el trajecte entre Azpeitia i Lasao (4,2 Kms) amb els nanos.

El maquinista acosta la màquina a l'aiguada per fer aigua i després s'acobla invertida a la composició dels dos cotxes... baixa, posa l'enganxall de rosques invertides i el tensa.... cadenes de seguretat i acobla les mànegues entre la màquina i els cotxes per l'aire o el buit (no ho sé) per al sistema de frenada... desenfrena amb la maneta el fre mecànic i se'n duu la composició a l'andana on esperem que arribi l'escola....

Són prop de les dotze i arriba la canalla, una trentena llarga de nanos atenent les explicacions de les mestres acompanyants en un Eukera que em posa la pell de gallina... reconec que m'emociono.

Als nanos per sort... per a nosaltres no els deixen viatjar als balconets!!! però lo més acollonant és quan el maquinista em diu... en un Català excel·lent, en accent de València... .- "deixa la càmera i puja a la màquina" tot allargant-me uns guants...

Espaterrant, des de Cubillos (FC Ponferrada - Villablino), dalt de la PV 31, que no pujava a una locomotora de vapor en marxa...

Gaudeixo de la situació amb tots els sentits, el nas que olora els fums i el paisatge, les orelles que em fan arribar els sons dels pistons i les bieles, i crec que moltes coses més, entre elles el colpeig lateral de les rodes als rails..., la vista sobretot als moviment del maquinista, la pell de la cara humitejada de condensacions i la de les mans dins dels guants que em permeten agafar-me fort.... d'entre les sandàlies, els trossos de carbó que s'arrepleguen al terra de la cabina...

El trajecte entre Azpeitia i Lasao és el tram que el Museoa ha recuperat, de l'antic tren de l'Urola, que va ser clausurat al 1986. L'Aurrerà va arribar en aquesta línia, per treballar-hi fins al 1960 on va seguir funcionant aturada, per destil·lar aigua per a les bateries de les locomotores elèctriques, pel que se li va posar el sobrenom de "Alambique". Pesa 35 tones i desenvolupa una potència de 250 HP

A Lasao la locomotora fa la maniobra per posar-se al davant del tren per la tornada. Ara va en Victor a la màquina, i jo gaudeixo del balconet, sentint l'Aurrera a flor de pell i jugant amb els nanos que dins del vagó s'esvaloten amb les meves criaturades...

Ara és pujada u en passar pel túnel, el maquinista obre la porta de la cambra de foc, per posar-hi carbó.

S'acaba de nou a Azpeitia, on visitem el Museu... impressionant.

Reus, Parc del Trenet

Llarg pont en corba del llac del Parc del Monestir de la Misericòrdia

Ahir, 24 de maig del 2009 es ca celebrar a Reus, al Parc del Trenet, la 5a trobada de modelisme tripulat de 5 polsades...

La colla que ens vam desplaçar de la comarca del Vallès Oriental, dúiem l'Automotor A10 de FGC, la locomotora elèctrica E-1001 de la companyia Estado (1929) i com a novetat, un petit tractor, el TM 22 dels RhB (Ferrocarrils Rètics).

Material de Via Oberta del Vallès Oriental

Va haver participació de gent i locomotores del Maresme, Bages, i d'Andorra, i per suposat de tota la gent de l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Reus.

Turó de Santa Margarida (can Prades o can Parades)

Del cel blavíssim la llum ressalta amb força les siluetes de les cases, les persones... la dels arbres i la de les fustotes del pas a nivell a l'entrada sud de l'estació de la Garriga. Som al Km 33,3 de la BP 5107 de la Garriga a Samalús i Cànoves. Puja amb regularitat, tot deixant a l'esquerra la darrera part de cases de la Garriga, a la dreta, oliveres i bona vista a mesura que ens anem enfilant. La carretera és poc transitada i d'aquelles que agrada fer en bici... avui amb BTT perquè quan travessi el torrent dels Monjos, i just sota la línia elèctrica, agafaré una pista a l'esquerra, molt sorrenca i solana i que puja fort carenant, en direcció nord, uns 800 metres, fins a una pista que on seguirem a la dreta, passant el Torrent de la Caseta. Després d'uns "tastos" pel bosc... rectifico i segueixo la pista més marcada i en descens que passa per sobre la Caseta, i segueix pel costat del filat o tanca que limita els camps d'oliveres del castell del Bori. Just al damunt de la casa, en tancat revolt a l'esquerra deixem la finca senyorial i ens enfilem cap a ponent. Des d'aquest punt es divisa sota els jardins del Bori, bona part de les cases de Samalús: l'església de Sant Andreu, Can Julià, Can Mascaró, Can Berenguer, Mare de Déu de la Salut... etc.

La pista va pujant fent llargues ziga zagues, pel mig d'un bosc aclarit d'alzines i amb un sotabosc molt fet malbé. Els darrers vents forts van tombar molts dels llargueruts pins que més a ponent emergeixen de l'alzinar... Sento cabres i les escolto, senyal de que estem a prop de can Prades, on una mica més avall, en una clariana preciosa plena de farigola, hi ha tancats i dipòsits d'aigües pels animals.

A mi m'enamora can Prades o Can Parades... Enrunada però amb una façana que m'agrada i trobo plena de interès... començo a imaginar-me les vides dels seus homes en els temps passats, fins el final, no deu de fer potser ni dues generacions... Es troba el lloc just sota del cim de Santa Margarida,un turó d'alzinar que sols arriba als 796 metres sobre el mar, però que te cert aire altiu des d'alguns llocs des d'on el mirem.

Agafo la pista que passa just pel damunt de la casa ... un tros preciós, on hi ha un poti poti de roques... calcàries que juguen amb granits en divertides zones de contacte... la vista sobre el Vallès és imponent, i el mar pel damunt de les serralades del Maresme. La volta amb vista aèria s'acaba en endinsar-nos alytre cop al bosc al coll de Carpís (742m) Ací canvio de besant, seguint la pista que ni puja ni baixa molt, per les pendents de ponent, fins al damunt de Can Valls... Tenim a la dreta els cims de Roca Centella i la carena del Mojó. Quan hem deixat el coll de Carpís, a uns 830 metres i en un revolt molt marcat a dretes, he deixat el que seria el camí cap a la bessant de Llevant, sobre la vall de Vallfornés i l'accés al Mojó.

Tagamanent i Alzina de can Valls

Tm 2/2 91

La companyia de ferrocarril RhB, (ferrocarrils Rètics), adquireix l'any 1959 els tractors dièsel per a ús mixt tant de classificació, com de servei en línia. La part mecànica construïda per RACO i amb un motor Saurer de 65 C.V. Una locomotora de 10,4 Tm i de 5,06 metres de llargada entre topall, i amb una capacitat de càrrega de 2000 quilos. Transmissió hidràulica. Velocitats màximes de 23 i 40 kms/h

A la primavera del 2006 la companyia del Ferrocarril de Muntanya Furka (DFB) adquireix la locomotora 91 de RhB, amb la intenció de tenir-la a per al moviment de les locomotores de vapor i material de les composicions del reobert Ferrocarril Somital del Furka. Una línia que es va abandonar l'any 1981 amb la construcció del nou túnel més llarg i a una cota molt més baixa. Al maig del 2007, la locomotora 92 arriba a l'estació de Gletsch. La 91 és a Realp.

Al 2000, torna a circular el ferrocarril per al recorregut antic, en espectaculars trams, i amb unes màquines de vapor precioses.

Al febrer del 2009, apareixen al circuït de Cal Gavatx, les rèpliques a escala per a via de 5 polsades, les locomotores 91 i 92, i una imaginària, la 93. Idea d'en Paco Carmona, disseny de'n Toni Garcia, i part mecànica de'n Fausto Higuero i Pierre Daviu, pintura Joaquim, i part elèctrica i electrònica meva.

Amb un resultat espectacular en el seu aspecte i funcionament, ja formen part de les màquines que els diumenges donen servei de passatgers al circuït. Amb dos motors de 200 w, arrosseguen còmodament trens de dos cotxes amb 8 petits o 2 adults i quatre petits.

Torelló E-1001

Aquest cap de setmana es celebra a Torelló la 2a. trobada de mòduls de la Federació Catalana d'Amics del Ferrocarril... els de casa, hi participem amb l'exposició de la locomotora E-1001 a escala 1:11... una ja veterana, que va anar creixent quan les seves models, les grans, anaven deixant de circular...

Una exposició amb participació de dues associacions de la regió de Midi, de Mirepoix i de Tarascon sur Ariege, com a novetat, amb unes maquetes d'HO d'exquisida sensibilitat.

A mi, el que m'ha cridada més l'atenció, és l'estació de Ripoll a escala 1:87, de'n Ramon Pont, altres mòduls exquisits que ja no eren novetat, no deixaven de semblar-ho... En Pujol, m'ha sorprès amb un modern pont blau d'Adif....

Avui es presentava a la venda el llibre de les locomotores de la serie 1000, de'n Miquel Palou i Eduard Ramírez, qui al seu dia em va demanar una fotografia que ve publicada a tota plana dels tallers de Ripoll.... M'ha fet il·lusió.

En Josep Miquel, conegut editor de llibres de modelisme i de realitat... també hi era, amb la quasi novetat d'un llibre sobre les locomotores Mikado aparegut ara fa poquets mesos.

Una exposició monogràfica de fotografies de la locomotora 1000, presentava 80 imatges molt inèdites, algunes, marca de la casa, com la dels tallers de Ripoll que ha sortit al llibre, i una de la 1004, fotografiada per Sr. Jordi Solà Viñas, a Oviedo en una demostració de material mòvil als anys seixanta.

En Josep Anglada amb la seva Alsthom 7652 i l'Esteve de Navarcles amb la 1-3-0 Navarclina i un tractor de RENFE, són els responsables de garantir el funcionament del circuit de 5 polsades.

D'entre els amics, la presència de l'Antonio i de'n Cortés, dos ex-maquinistes de la línia del transpirinenc que han conduït tot el divers material que per aquelles sinuoses i pendents vies ha circulat.

Un matí de dissabte de bona primavera...

la pluja

Estimo la pluja

els núvols abaixen la claror, i la pluja fa més vius els colors

pont de Sant Jordi (segle XIX)

el Figaró

Gallicant

Baixava de l'Ullar... a 54 per hora... la màgica cinta d'asfalt dels Sots Feréstecs... revolt a dreta mirador del meandre.... el molí i la seva devesa de plàtans... a punt de tendresa. El sol se'n va aviat per l'alt coll de la Tripeta... però un moment abans, il·lumina de verds increïbles al contrallum... Mas Oliveres, i el seu torrent, que avui m'ha mostrat el seu embut de diorites ben rodones.... M'agafen ganes d'anar-hi a fer un ràpel. Hi aniré!!!