dimarts, 3 d’agost del 2010

la Calma


Aquest és el perfil de la sortida en BTT des de la Garriga a Santa Eugènia del Congost per caminets i pistes, i un trosset de C17 fina a Aiguafreda. Desseguida d'entrar-hi girem a la dreta cap al Molí de l'Avencó, on creuem el riu per un pontet de vianants i ja seguim els carrers i després la pista que puja tota l'estona al costat de la Riera de l'Avencó que en la seva part alta s'anomena Riera de Picamena. Bàsicament a nivell ciclable hi ha tres rutes per ascendir des d'ací a la Calma, la primera seria la pista que trobem a la dreta en sobtat revolt i cadena, que puja ample i amb un sol de grava afegida... Aquesta en duu a la Codina (runes) i a la Figuera i la Perera (sense sostre)... aquesta la deixem avui, seguim Avencó amunt, i després de deixar a l'esquerra la bonica casa i lloc de la Casa Nova de Sant Miquel... creuem la riera i desseguida revolt tancat a la dreta, s'enfila forta, pel damunt de la runa de la casa de Picamena... Convé reservar ja que el primer tros fins al primer revolt puja amb un mantingut 14%, després ja mimba i es manté sobre el 10% fins a la cota 850 aproximadament. Ja pujant veiem allà dalt la casa del Clot, que sembla a caure muntanya avall... quan ja som a la cota 900 i ens acostem a la casa... un pou de pedra rodó i el cartell que anuncia la casa ens convida a aturar-nos i mirar la pista que hem fet, pedregosa sobre terrenys antiquíssims i on l'alzinar s'hi troba a gust...

De la casa en amunt... trepitgem terrenys vermellosos i prats on les olines es desenvolupen lliures i rodones... Paga la pena acostar-se a l'església de la Mora, Sant Cebrià de la Mora... l'Avencó i la Serra de l'Arç deia enrere i llunyà el Bertí... i al seu darrera Sant Llorenç del Munt i Montserrat... No tenim pèrdua... sempre la pista vermella i amunt... la Caseta, els seus prats per quedar-s'hi!... i ja aviat la pista gran que travessa la Calma... d'ací al Collet de Sant Martí, just sota del Tagamanent, hem d'enfilar-nos encara una mica... Precioses les vistes als massissos grans del Montseny! La tarda... passa un ramat amb el pastor i la seva dona amb un cotxe... Quin goig ser ací dalt... La baixada a ca l'Agustí trepidant... i també el caure cap a Vallcàrquera... on s'hi arriba amb ganes de planor..... Us deixo el perfil!

dilluns, 2 d’agost del 2010

la Calma... de nou


Ahir em vaig enfilar al Pla de la Calma des d'Aiguafreda. Sortí de casa, a la Garriga amb dos bidons d'aigua i un préssec al maillot... Trossos de C17 i trams de camins... Riera d'Avencó i pista a munt. Agafo el segon revolt a dreta, la pista que s'enfila a la casa del Clot on hi viuen una parella amb petits... i on cada cop està més bonic. Es una pujada continuada i de bon sol, entre alzinars que s'han fet poc a poc i s'enfilen més enllà dels 900 / mil metres... algun castanyer esquitxa la mirada...
A la casa del Clot unes oques que no ataquen i silenci.... és diumenge, tarda tard i no se sent més que un cavall negre que córrer quan obto i tanco les tanques que separen la casa del Clot de l'espai d'amunt... església de la Mora i més a munt la Caseta amb el seu arbre.... Surt el sol i arribo a la pista de Collformich a Tagamanent.... que avui, després de gaudir durant 25 minuts del pas d'un ramat de xais i cabres de tota mena...segueixo al coll de les pedres blanques (1270)... el capvespre dona relleu als massissos alts de Matagalls i Agudes Turó de l'Home.... d'ací cap a Tagamanent... baixada extraordinària.... i pista triàssica cap a Vallcàrquera... on hi arribo ja justet de llum... la baixada és tan abrupte... en 10 minuts 700 metres, que les orelles es queixen.... arribo a casa feliç i disposat a somiar amb cada racó "zoomejat" que pedalat i respirat avui....