Avui he deixat el cotxe a l'entrada de l'Avencó, a Aiguafreda.
Allà una pista ample i amb graveta fina... s'enfila molt. és qüestió de "molinet" i amunt, ja vindrà algú replà. Però el replà no arriba fins al quilòmetre i mig, al Collet del turó de Montcau, on una porta amb ferro manuscrit ens convida a respectar l'entorn. Respiro una mica, unes fotos del Tagamanent... i de nou amunt!
aviat una pedrera abandonada.... on la vegetació s'obre pas... deixo la bici i em patejo tota l'explotació... potser les lutites.. o sé pas... mentre per la vall... a Aiguafreda i a centelles se sent moviment de trens....
De nou amunt... la pista puja forta tot creuant se amb el GR5... ben assenyalat...
Arribo a un collet amb torre d'alta tensió... i des seguida un cartell... Puig Agut, el nom del puig que la pedrera es volia menjar i el nom d'una casa en runes... de pedra vermella... amb uns arcs...
i prades i vistes i... nins i homes. Nits de lluna. Plors, Nadals i músiques.
Avui ha pagat la pena, un dia més sortir a tastar el Montseny
Mxo
dimecres, 10 d’octubre del 2007
la mil
La 1001 està feta de ferro, aram, llautó i alpaca. Un artefacte capaç de moure's per sí mateix. Li agrada que la mirin i circul.lar amb molta precaució. No li agrada que la toquin, i tampoc no massa que la condueixin. A cops s'encabrita... i aquí és on es mostra, fràgil, tan viva. El seu constructor, enfollit intentarà tornar-la a la via.
les Franqueses, 6 d'octubre del 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
