diumenge, 6 de setembre del 2009

la SABADELL


Aquesta tarda, a les 19:00, ben puntual, s'ha presentada la locomotora SABADELL, una rèplica a escala 1:3 de la BoBo dels Ferrocarriles Vascongados, anomenada "la cocodril".

En Francesc Parera n'és el seu constructor, i avui ens ha convidat a la trobada anual del tren del Parc de Catalunya a Sabadell, a tots els afeccionats.

dimecres, 2 de setembre del 2009

Ferrocarril del Puerto de Pajares



Feia pocs dies que s'havia complert... el 125 aniversari de la inauguració de la línia de tren que des de llavors uneix León amb Xixón a través la Serralada Cantàbrica mitjançant una obra excepcional.


La línia del tren va per les valls que s'apropen a les altes muntanyes, però en el tram entre Busdongo (León) i Puente de los Fierros (Cantabria) un seguit de túnels en recaragolat traçat, permet que les rampes no assoleixin un valor massa alt, que faria impossible l'explotació racional del ferrocarril, en aquest cas també de mercaderies. Un traçat que per la carretera que passa pel Puerto de Pajares, és de 18 kilòmetres, per al ferrocarril en són 42 en 59 túnels, fent que la major part del recorregut sigui sota terra... El túnel més llarg és l'anomenat de "La Perruca", de 3085 metres, una mica més endavant de l'estació de Busdongo, i que ja surt a terres Asturs uns 50 metres més avall...



Donada la dificultat que representava per als maquinistes i fogoners dels trens que l'havien de creuar, va ser electrificada entre Ujo i Busdongo (62Kms), per la llavors companyia que l'explotava, NORTE. Va ser la segona línia electrificada a la xarxa espanyola, i la primera a l'standard de 3000 Volts Corrent Continua.






Aquests dies he volgut acostar-m'hi a tastar-la, i a veure-hi passar trens... un nou traçat d'alta velocitat s'obrirà en els propers anys, del qual ja s'ha s'han calat els túnels... aquest nou traçat, seguint la "falera" espanyola, serà d'alta velocitat, i queda una mica a l'aire el futur del traçat actual. Potser hi seguiran passant els trens de carrega, potser algun regional... crec personalment que la línia perilla. Seria potser una oportunitat meravellosa per mantenir un tram de l'antiga xarxa d'ample ibèric, per exemple entre la Robla i Pola de Lena... per exemple... tot i que el manteniment de la línia pel seu traçat d'alta muntanya és molt car.... potser el turisme... potser... la zona és preciosa, des de Coves, Esquí, Muntanya... possibilitats n'hi ha! M'agradaria que no acabés en una Via Verda d'aquestes que tan agraden..., però això suposaria mantenir els túnels.... crec que més val que hi seguim fer passant trens!.






Jo vaig estar tres nits a l'hostal Casa Rural que hi ha a la mateixa platja de vies de l'estació de Busdongo... la finestra de l'habitació i la del water donen sobre les vies, un goig per un amant dels trens... un plaer despertar-se tres cops a la nit pel pas ràpid de sorollosos trens de carga....






Un exemple que fa pensar en la incertesa del futur de la línia, és el fet de que hagi passat de llarg la data del 125 aniversari (15 d'agost del 1884-2009), contrastant amb la quantitat d'actes que es van fer ara fa 25 anys pel centenari...






Aquests dies he gaudit del port, en cotxe, a peu i en bicicleta, intentar obtenir una vista des de les valls dels davants de la línia... evidentment, en tres dies no n'he tingut ni per començar.... destacar però el tram en bici per carretera i pista, entre Puente los Fierros i Llanos de Somerón, santa Marina, i Miguel del Rio, una fondalada preciosa, una vall espectacular. També la pujada per la carretera quasi abandonada de Pajares a l'estació de Pajares, un trosset diví, d'una aericitat espatarrant, i a dalt la soledat de l'estació i la subcentral, tanta solitut que crec que parlava amb les vaques i els cavalls.... Pocs trens... i massa blancs.... una imponent 251 (japo i mitja) davallava un tren bobiner de segur buit en direcció Nord (direcció global, ja que la brúixola es mareja en aquest traçat ferroviari)... El tercer dia el vaig dedicar una zona calcària espectacular partint de l'estació de Villamanín de la Tércia, i d'ací en bici a Cármenes i Valporquero, on hi ha una formació càrstica grandiosa, digna de visitar, ni que fós vestit de ciclista... això sí abrigat amb un cangur, perque la temperatura dins és de 7 graus...






Visca Pajares! i sobretot visca la gent tan meravellosa que he trobat, tan amble, que m'obrien esglésies, que m'orientaven i em somreien... i també molt agraït al Miguel, l'home de qui vaig ser únic hoste a Busdongo durant els tres dies, que no em preguntava que volia per sopar, però que sempre va ser boníssim i abundant, i agradable l'estona.