Palau Robert

El metro arriba al Palau Robert.
A l'exposició Xarxes, una de les seves activitats al pati o cotxeres, és la d'un circuit de tren per on hi dona voltes atapeït de nens, una rèplica del nou metro que ja circula pel primer tram de la línia 9, entre can Zam i Fondo...
El nostre petit metro ha estat construït per la gent de l'Associació d'Amics del Ferrocarril del Vallès Oriental, Via-Oberta.

Ferrocarril del Puerto de Pajares

Feia pocs dies que s'havia complert... el 125 aniversari de la inauguració de la línia de tren que des de llavors uneix León amb Xixón a través la Serralada Cantàbrica mitjançant una obra excepcional.

La línia del tren va per les valls que s'apropen a les altes muntanyes, però en el tram entre Busdongo (León) i Puente de los Fierros (Cantabria) un seguit de túnels en recaragolat traçat, permet que les rampes no assoleixin un valor massa alt, que faria impossible l'explotació racional del ferrocarril, en aquest cas també de mercaderies. Un traçat que per la carretera que passa pel Puerto de Pajares, és de 18 kilòmetres, per al ferrocarril en són 42 en 59 túnels, fent que la major part del recorregut sigui sota terra... El túnel més llarg és l'anomenat de "La Perruca", de 3085 metres, una mica més endavant de l'estació de Busdongo, i que ja surt a terres Asturs uns 50 metres més avall...

Donada la dificultat que representava per als maquinistes i fogoners dels trens que l'havien de creuar, va ser electrificada entre Ujo i Busdongo (62Kms), per la llavors companyia que l'explotava, NORTE. Va ser la segona línia electrificada a la xarxa espanyola, i la primera a l'standard de 3000 Volts Corrent Continua.

Aquests dies he volgut acostar-m'hi a tastar-la, i a veure-hi passar trens... un nou traçat d'alta velocitat s'obrirà en els propers anys, del qual ja s'ha s'han calat els túnels... aquest nou traçat, seguint la "falera" espanyola, serà d'alta velocitat, i queda una mica a l'aire el futur del traçat actual. Potser hi seguiran passant els trens de carrega, potser algun regional... crec personalment que la línia perilla. Seria potser una oportunitat meravellosa per mantenir un tram de l'antiga xarxa d'ample ibèric, per exemple entre la Robla i Pola de Lena... per exemple... tot i que el manteniment de la línia pel seu traçat d'alta muntanya és molt car.... potser el turisme... potser... la zona és preciosa, des de Coves, Esquí, Muntanya... possibilitats n'hi ha! M'agradaria que no acabés en una Via Verda d'aquestes que tan agraden..., però això suposaria mantenir els túnels.... crec que més val que hi seguim fer passant trens!.

Jo vaig estar tres nits a l'hostal Casa Rural que hi ha a la mateixa platja de vies de l'estació de Busdongo... la finestra de l'habitació i la del water donen sobre les vies, un goig per un amant dels trens... un plaer despertar-se tres cops a la nit pel pas ràpid de sorollosos trens de carga....

Un exemple que fa pensar en la incertesa del futur de la línia, és el fet de que hagi passat de llarg la data del 125 aniversari (15 d'agost del 1884-2009), contrastant amb la quantitat d'actes que es van fer ara fa 25 anys pel centenari...

Aquests dies he gaudit del port, en cotxe, a peu i en bicicleta, intentar obtenir una vista des de les valls dels davants de la línia... evidentment, en tres dies no n'he tingut ni per començar.... destacar però el tram en bici per carretera i pista, entre Puente los Fierros i Llanos de Somerón, santa Marina, i Miguel del Rio, una fondalada preciosa, una vall espectacular. També la pujada per la carretera quasi abandonada de Pajares a l'estació de Pajares, un trosset diví, d'una aericitat espatarrant, i a dalt la soledat de l'estació i la subcentral, tanta solitut que crec que parlava amb les vaques i els cavalls.... Pocs trens... i massa blancs.... una imponent 251 (japo i mitja) davallava un tren bobiner de segur buit en direcció Nord (direcció global, ja que la brúixola es mareja en aquest traçat ferroviari)... El tercer dia el vaig dedicar una zona calcària espectacular partint de l'estació de Villamanín de la Tércia, i d'ací en bici a Cármenes i Valporquero, on hi ha una formació càrstica grandiosa, digna de visitar, ni que fós vestit de ciclista... això sí abrigat amb un cangur, perque la temperatura dins és de 7 graus...

Visca Pajares! i sobretot visca la gent tan meravellosa que he trobat, tan amble, que m'obrien esglésies, que m'orientaven i em somreien... i també molt agraït al Miguel, l'home de qui vaig ser únic hoste a Busdongo durant els tres dies, que no em preguntava que volia per sopar, però que sempre va ser boníssim i abundant, i agradable l'estona.

Ancona Split

Entra llum per la finestra.

Un túnel de 15 quilòmetres, segons el revisor del tren talgo Barcelona Milano, pot haver-me confós entre el dia i la nit... i és que avui he tornat a sentir aquella sensació que tan m'agrada: dormir a una llitera en un tren que es belluga, en un tren que para a la nit, en un tren on s'obren i tanquen portes al passadís... Al cotxe restaurant m'he assegut a una taula petita, amb el bitllet de la cabina em ve inclòs l'esmorzar... un bon esmorzar mentre passem per una vall tancada, però on a l'esquerra en el sentit de la marxa, apareixen sub-valls i alts cims, i fins hi tot glaceres... una via antiga però ben assentada, amb ponts de reblons sobre aigües de color blau, ràpides i alegres. La força del paisatge abrupte es manté en arribar, poc a poc cap on la vall es fa ample, ens apropem a Torino.

Anem a l'hora i en poca estona estarem a Milano Centrale, on tinc unes tres hores fer gaudir d'una estació terme preciosa amb activitat frenètica, trens que entren i surten, gent, molta gent... i les llargues andanes.

A les 13:05 agafo l'eurostar 9417, Milano Centrale - Bari. Baixaré a Ancona, a la costa adriàtica... seràn poc més de tres hores i mitja que se'm fan curtes. Viatjo en el cotxe 2, seient 35, a la finestra i de cara... per una línia antiga, amb travesses de fusta en molts trams, però molt bén aplanada. Un paisatge pla, tot verd, cultius de panotxes, i de tan en tant grans cursos d'aigua... És a Rimini on tinc el primer contacte amb l'Adriàtic,el cel és blau i lluminós i es veuen núvols grossos i musculosos... mar endins.

De l'estació on baixo fins al port d'Ancona, hi ha una caminadeta de 20 minuts, amb el bon afegit d'un lloc nou, es fa agradable, ressalta una cúpula de coure oxidat dalt d'un turó i una torre en forma d'espiral de babel... però per si de cas no em perdo pels carrers, ja que vull enllestir els tràmits de validació del bitllet amb la companyia de vaixells Jadrolinija. Malgrat la gran quantitat de gent, (som en un dissabte d'agost), déu ni dó el ben organitzat que està. Valido fàcilment el bitllet i passo la duana... la policia compara en repetitiu gest set o vuit vegades la meva cara amb la del passaport... però em deixa passar. Aprofito per canviar una mica de moneda i em relaxo fent fotos mentre atraca un vaixell provinent Zadar... es gira un vent molt fort que alça l'aigua del port i em mulla ... i les taules de les terrasses dels bars es desplacen i tot cau per terra. Llamps i trons mar endins, serà una nit maca.

El meu baixell es diu Dubrovnik, i partirà a les 21:00 arribant a Split a les 06:00, un viatge de 245 kilòmetres... Es nota que va sobrat, perque partim amb retard i arribem una mica abans...

Hi ha un problema d'overbooking en les butaques, en manquen dues, i les numeracions sóc una mica caòtiques, així que després de petites eplicacions aconsegueixo fixar quina és la meva butaca, petita, incòmode i en un racó on fa pudor a pixats. Per sort, malgrat l'aire, la nit és càlida u sorprenent, i no em canso d'estar a coberta i sentir que viatjo i sentir que estimo aquesta mar, la lluna forta que entre núvols i llamps entra i surt. Un espectacle fabulós.

He sopat al vaixell, els cambrers ja parlen croat i són diferents dels italians. Alts, morenos, amb bigoti... i em porten un plat de verdura ben bo i bistec amb guarnició de tomata i col... i bon vi de la terra...

L'arribada a Split quan, just el dia vol trencar, m'emociona. Passejo una mica fins que els primers rajos de sol em toquen, no són ni les set i compro unes flors a un mercat que es munta ara mateix, en un ambient, que de nou em deixa bocabadat... passo per un lloc on veig l'estació de tren on acaba la linia pocs metres més cap a la mar.