divendres, 28 d’agost del 2009

Fonteo


He vist una terra on les carreteres són per sentir el bosc... estretes, recargolades... rodejades de castanyers, nogueres, freixes, roures, acers... i allà on miris als marges de les valls, unes feixes, uns prats pel bestiar amb uns horts al centre... on, en lloc de grans cases de pagès hi ha grups d'una mitja dotzena de cases amb una petita capella... El meu pas per les terres on neix el riu Eo es deu a un viatge casual, és com conèixer una terra a l'atzar. M'atrau una terra on es parla una llengua diferent, al carrer, a les botigues, al museu etnològic... En el meu afany per arribar al port de Pajares per les rutes més desconegudes em perdo molt, però també coneg coses interessants, com un recorregut que està assenyalat a peu de carretera, on un pont creua el riu Suarna....
Dino una mica, m'assec a mirar les truites del riu... fins que, el que em creia que era el fregament amb unes ortigues... resulta ser un exèrcit de formigues petites i rosses que em mosseguen tot el cul i la cintura.... acabo despullat, fregant-me amb la samarreta i amb les mans, anar traient formiguetes.... ahhhh per sort... un cop calmat aprofito per vestir-me de ciclista, ja que seguiré la ruta d'una antiga i important explotació de ferro i altres coses... la ruta segueix una pista, en molts trossos recuperada, una antiga carretera que segueix una mica enlairada el marge esquerra del riu Suarna, fins arribar a la fàbrica, vivendes, molins i capella que conformaven el gros del tractament de les diferents menes....
He dormit a O Cadavo, a l'Hotel Moneda, on m'he pogut recuperar del viatge... tot i que vam arribar plovent, vaig poder sortir a fer un tast amb la bici, fins a l'alt de Fontaneira (936 m) per la carretera LU530, i d'allà una pista entre el bosc... en tornar al poble ja no hi havia gent en torn del tanatori, tot i que es va mantenir tota la nit obert... contrastant o no, amb el bar ple de gent i el pub amb la música esperant als més tardant.... durant una estona sentia mussols per la finestra de l'habitació... després veus... i cap a somiar....

dissabte, 15 d’agost del 2009

Ibon de Millars



Una pista a un revolt tancat de la carretera de Plan a Chistén, arrenca seguint el Riu Zinqueta, i ens durà fins just a sota del refugi de Biadós. Ens trobem a 1740 metres. Deixem el cotxe i seguim el GR 11 fins una bifurcació que ens baixa a un pont de fusta on ens despedim del "Zinqueta", i anem a la busca del "barranco de la Ribereta, on seguirem pels espadats de la seva besant dreta, tota l'estona sota la impressionant muralla del massís del Posets. Avui de sobte em trobo gaudint d'una ruta plena de bosc, d'aigua, de flors i sota un cel blau intens i transparent.... per una zona que fins ara no és l'havia vista des del darrer tram de carena arribant al Posets... allà baix.... la mítica... zona de les "bordas de Biadós"


Ha estat la genial noia de l'oficina de turisme de Plan, que amb entusiasme i amor a la terra, ens ha recomanat aquesta pujada.


Un desnivell de 700 metres que es negocia amb unes dues hores i mitja de marxa... avui el dia era esplèndid, i amb un ritme suau però constant, hem anat pujant alçada, algun trams, força costeruts, però amb uns plans divins entre el bosc i volant sobre el "barranco". El moment on es toca el llit del barranc de la Ribereta just a l'aiguabarreig amb el barranco de las Tuertas, és espectacular... rastres de riuades, d'allaus... i l'aigua que ja sense neu per fondre's... baixa generosa... Una altre esforç´més, i encara entre bosc, pugem fort fins uns prats de lliris blaus, acostant-nos a un torrent que baixa de Tucón Royo ... poc abans d'una nova cruïlla marcada... deixem el camí que ens duria al collado de Eriste, camí del Refugi Angel Orús, o la ruta del Posets per aquella besant... nosaltres seguim cap a l'Ibón de Millars... entrem a una zona on la roca recargolada i metamòrfica fosca i vermellosa del Posets, toca amb batòlids granítics... fins hi tot pren nom (Tozal Blanco), la muntanya que tanca a llevant Ibon d'es MIllars. Restes d'una construcció de les obres de la presa... una mica massa gran i lletja... però que desseguida s'oblida quan busques un racó on dinar i banyar-se--- millor dit: banyar-se i dinar!


Ostres a mi que m'agrada tocar cims... avui m'han fet dentetes... però estic tan content del camí que hem fet!


La baixada una nova caminada... el Bachimala davant... Sierra Roya... on els colors vermells ocres i negres s'enmarquen amb el verd de la primavera a l'agost del nostre Pirineu... piros... foc neu.... Aquestes muntanyes que tan estimo, parlin la llengua que parlin.... L'endemà vam passar pel túnel de Bielsa... i vam fer ruta cap al País Basc... noves valls, noves llengües... sempre les muntanyes, el bosc, la mar... Visca la Terra

dilluns, 3 d’agost del 2009

Chistén




Chistén (en castellà Gistaín), és un poblet, a la Bal de Chistau (comarca del Sobrarbe), al Pirineu Central (Aragó).



Hi arribem al capvespre... el sol s'enfila per les muntanyes i ha deixat el poble i el camí que seguim a l'ombra. Aquest camí que s'agafa per un carrer en forta pendent que surt de l'esglesia en direcció a ponent. Just abans del revolt del Barranco Forticon, podem veure un imponent aflorament de roca vermella, amb la qual està feta l'església i bona part de les construccions del poble. Seguim suaument amunt fins que es tanca la tarda i refem el camí. Trobem dos homes que tornen de fer la sega a les feixes. No fa fred, ni calor... els cims imposen, petites congestes... i les llums Gistaín que agafen empenta...



A casa Lucia ens esperen a sopar. Ens ha rebut l'Ana, una senyora encantadora, i el seu marid. Una mica de xorisso de senglar mentre esperem el primer plat... i conill de segon!



El camí que em fet per fer un tast de la zona o senzillament passejar, duu als pobles veïns de Serbeto, Señés i Sin, els quals tenen accés per carretera a meitat entre Salinas i Plan.