Una pista a un revolt tancat de la carretera de Plan a Chistén, arrenca seguint el Riu Zinqueta, i ens durà fins just a sota del refugi de Biadós. Ens trobem a 1740 metres. Deixem el cotxe i seguim el GR 11 fins una bifurcació que ens baixa a un pont de fusta on ens despedim del "Zinqueta", i anem a la busca del "barranco de la Ribereta, on seguirem pels espadats de la seva besant dreta, tota l'estona sota la impressionant muralla del massís del Posets. Avui de sobte em trobo gaudint d'una ruta plena de bosc, d'aigua, de flors i sota un cel blau intens i transparent.... per una zona que fins ara no és l'havia vista des del darrer tram de carena arribant al Posets... allà baix.... la mítica... zona de les "bordas de Biadós"
Ha estat la genial noia de l'oficina de turisme de Plan, que amb entusiasme i amor a la terra, ens ha recomanat aquesta pujada.
Un desnivell de 700 metres que es negocia amb unes dues hores i mitja de marxa... avui el dia era esplèndid, i amb un ritme suau però constant, hem anat pujant alçada, algun trams, força costeruts, però amb uns plans divins entre el bosc i volant sobre el "barranco". El moment on es toca el llit del barranc de la Ribereta just a l'aiguabarreig amb el barranco de las Tuertas, és espectacular... rastres de riuades, d'allaus... i l'aigua que ja sense neu per fondre's... baixa generosa... Una altre esforç´més, i encara entre bosc, pugem fort fins uns pra
ts de lliris blaus, acostant-nos a un torrent que baixa de Tucón Royo ... poc abans d'una nova cruïlla marcada... deixem el camí que ens duria al collado de Eriste, camí del Refugi Angel Orús, o la ruta del Posets per aquella besant... nosaltres seguim cap a l'Ibón de Millars... entrem a una zona on la roca recargolada i metamòrfica fosca i vermellosa del Posets, toca amb batòlids granítics... fins hi tot pren nom (Tozal Blanco), la muntanya que tanca a llevant Ibon d'es MIllars. Restes d'una construcció de les obres de la presa... una mica massa gran i lletja... però que desseguida s'oblida quan busques un racó on dinar i banyar-se--- millor dit: banyar-se i dinar!
ts de lliris blaus, acostant-nos a un torrent que baixa de Tucón Royo ... poc abans d'una nova cruïlla marcada... deixem el camí que ens duria al collado de Eriste, camí del Refugi Angel Orús, o la ruta del Posets per aquella besant... nosaltres seguim cap a l'Ibón de Millars... entrem a una zona on la roca recargolada i metamòrfica fosca i vermellosa del Posets, toca amb batòlids granítics... fins hi tot pren nom (Tozal Blanco), la muntanya que tanca a llevant Ibon d'es MIllars. Restes d'una construcció de les obres de la presa... una mica massa gran i lletja... però que desseguida s'oblida quan busques un racó on dinar i banyar-se--- millor dit: banyar-se i dinar!Ostres a mi que m'agrada tocar cims... avui m'han fet dentetes... però estic tan content del camí que hem fet!
La baixada una nova caminada... el Bachimala davant... Sierra Roya... on els colors vermells ocres i negres s'enmarquen amb el verd de la primavera a l'agost del nostre Pirineu... piros... foc neu.... Aquestes muntanyes que tan estimo, parlin la llengua que parlin.... L'endemà vam passar pel túnel de Bielsa... i vam fer ruta cap al País Basc... noves valls, noves llengües... sempre les muntanyes, el bosc, la mar... Visca la Terra
