Oreneta. Trobada 5 polsades.

Oreneta. Trobada 5 polsades.



Una de les primeres cites de modelisme tripulat ferroviari al nostre país, aquests darrers 4 anys, és la que organitza el Centre d'Estudis Modelisme Vapor en el seu circuït al Parc de l'Oreneta.


Ja és quart any que hi participo amb la meva locomotora, la Bo-Bo E-1001 del Transpirinenc Oriental. Una rèplica a escala 1:11 d'una de les set locomotores que l'any 1927 van ser construïdes per CAF a Beasaín, especialment pel traçat tant extrem per un ferrocarril de via ample, com ho és el tram entre Ribes de Freser i La Tor de Querol.








En Josep i en Toni a la via 1 amb les seves "heidis" (nom simpàtic... dels tractors-dresines dels ferrocarrils Rètics i de la mateixa SBB)

Avencó

El Montseny.

A Coll Formic, i cap, on se'n va el sol, es van fonen encara algunes congestetes de neu d'aquest hivern que ens ha vingut fort... Es va reunint l'aigua entre barrancs i sots i ... així que per sota del Pujol, sembla ja un riu! És la riera de l'Avencó, que just al sud del municipi d'Aiguafreda desemboca al Congost, tot donant el nom a la barriada.

Ara quan els brots estàn a punt d'esclatar, és el moment de molta visibilitat... que els arbres frondosos treuen.... així que... es descobreixen roques i camins, i també el curs de l'Avencó mentre pujo per la pista que a la besant esquerra, puja fins a la cadena després de la presa que hi ha a l'explotació ramadera del Pujol.


L'explanada de sota la casa, abans del primer revolt, és preciosa... la gespa mossegada pel bestiar i els arbres que creixen amples i forts al prat. Algun roure fins hi tot, encara amb totes les fulles de l'any passat i a punt de brotar.... La pista que puja en direcció a Coll Formic, és una pista poc transitada, estreteta, boteruda i que es fa estimar. El sòl és molt àcid, riques antigues molt metamorfosades amb vetes de quars... això la fa pedregosa i seca.

Guanyo alçària i em crida l'atenció la part alta del meu horitzó, al nord-est, on les alzines juguen amb els fajos...

Arribo al Collet de les Bigues.... després d'una pujada molt forta i ara si, per terrenys fangosos...

De sobte el Matagalls, la carretera que puja del Brull... i tres o quatre masies .... l'Avencó allà dalt.... i em ve al cap la font Tornadissa... on recordo veure de molt jove les meves primeres sangoneres... ai! que s'esmicolen a la cantimplora d'alumini folrada de verdet....

Avui la pista del pla de la Calma estava tancada al trànsit rodat, això m'ha permès gaudir-la de forma intensa... silenci... el bestiar... la magnífica vista a les neus... aquest hivern per perpètues... del Matagalls i Agudes-Home