Vaporistes Modelistes

Organitzada pel Club Ferroviari de Terrassa, va tenir lloc el diumenge passat, dia 5, al circuit de tren del Parc de Vallparadís, la 14 Trobada de Vaporistes Modelistes

Terrassa està ampliant la línia del FGC i ara mateix l'accés al parc per descarregar les locomotores dels participants forans estava força enrebassat. A les 10 del matí sortim de la Garriga en Josep i la Pilar amb el seu cotxe i jo amb el meu, la 1000, el vagó del maquinista i un furgó de cua...

En una fondalada preciosa, vaig posar el tren a la via, i aprofitant que en Vilacivil amb la seva preciosa i rara BoBo gavatxa sortia cap a la rotonda, m'hi va dur remolcat, allà vaig poder disposar la màquina i tot per preparar-la per la marxa... Però ah!!! connexió de cables bateria tren i xispa! i fonedor... amb la reforma del vagó i cablejat, vaig tenir una errada de polaritat. Per sort, fonedor i en marxa!!!!

Vaig veure que per la 1001 no era fàcil talonar algunes agulles, estan una mica massa dures, però aviat un noi les va anar engreixant i netejant.

Una locomotora de vapor de 7 1/4, la Waldenburg, magistralment cuidada i portada pel "mestre" (que ho és!) Idelfons Argemí, em va cridar desseguida l'atenció tot fent servei de passatgers. Una Alco americana amb un motor de cinc cilindres de benzina i motors hidràulics, feia també servei de passatger amb un llarg tren. La via de muntanya era americana, la del mig per la de fum i a la via del costat del riu circulàvem els participants amb màquines de 5 polsades, d'entre d'elles la Navarclina de l'Esteve.

Sota uns plataners magnífics, i sota el pont de pedra, al circuit hi corria un aire agradable que va fer còmode l'arrossada al vell mig de l'estació.

Baltimore & Ohio... una petita locomotora d'en Manel de caldera vertical, preciosa, va irrompre amb el seus moviments de rodes i ferrets... pintada molt cridanera, de verd i vermell, una preciositat..

Burnibidearen Euskal Museoa

Museu Basc del Ferrocarril.

Tot just arribar a Azpeitia, per entre les canonades enormes de les siderúrgiques... un xiulet i un fum al cel. És l'Aurrera, la locomotora 1-3-0-T construïda l'any 1898 per Nasmyth & Wilson prop de Glaschu (en gaèlic escocès Glasgow, Escòcia)

Avui el Museu no obre fins les dotze, ja que hi ha una visita concertada... És divendres i avui la FV-104 (l'Aurrera) s'ha encès (quatre hores abans...) per un viatge especial amb dos cotxes CAF de fusta del 1925 per als nanos d'una escola. La gent del Museu, ens diuen que podem adquirir un bitllet per visitar el Museu, i per fer el trajecte entre Azpeitia i Lasao (4,2 Kms) amb els nanos.

El maquinista acosta la màquina a l'aiguada per fer aigua i després s'acobla invertida a la composició dels dos cotxes... baixa, posa l'enganxall de rosques invertides i el tensa.... cadenes de seguretat i acobla les mànegues entre la màquina i els cotxes per l'aire o el buit (no ho sé) per al sistema de frenada... desenfrena amb la maneta el fre mecànic i se'n duu la composició a l'andana on esperem que arribi l'escola....

Són prop de les dotze i arriba la canalla, una trentena llarga de nanos atenent les explicacions de les mestres acompanyants en un Eukera que em posa la pell de gallina... reconec que m'emociono.

Als nanos per sort... per a nosaltres no els deixen viatjar als balconets!!! però lo més acollonant és quan el maquinista em diu... en un Català excel·lent, en accent de València... .- "deixa la càmera i puja a la màquina" tot allargant-me uns guants...

Espaterrant, des de Cubillos (FC Ponferrada - Villablino), dalt de la PV 31, que no pujava a una locomotora de vapor en marxa...

Gaudeixo de la situació amb tots els sentits, el nas que olora els fums i el paisatge, les orelles que em fan arribar els sons dels pistons i les bieles, i crec que moltes coses més, entre elles el colpeig lateral de les rodes als rails..., la vista sobretot als moviment del maquinista, la pell de la cara humitejada de condensacions i la de les mans dins dels guants que em permeten agafar-me fort.... d'entre les sandàlies, els trossos de carbó que s'arrepleguen al terra de la cabina...

El trajecte entre Azpeitia i Lasao és el tram que el Museoa ha recuperat, de l'antic tren de l'Urola, que va ser clausurat al 1986. L'Aurrerà va arribar en aquesta línia, per treballar-hi fins al 1960 on va seguir funcionant aturada, per destil·lar aigua per a les bateries de les locomotores elèctriques, pel que se li va posar el sobrenom de "Alambique". Pesa 35 tones i desenvolupa una potència de 250 HP

A Lasao la locomotora fa la maniobra per posar-se al davant del tren per la tornada. Ara va en Victor a la màquina, i jo gaudeixo del balconet, sentint l'Aurrera a flor de pell i jugant amb els nanos que dins del vagó s'esvaloten amb les meves criaturades...

Ara és pujada u en passar pel túnel, el maquinista obre la porta de la cambra de foc, per posar-hi carbó.

S'acaba de nou a Azpeitia, on visitem el Museu... impressionant.

Reus, Parc del Trenet

Llarg pont en corba del llac del Parc del Monestir de la Misericòrdia

Ahir, 24 de maig del 2009 es ca celebrar a Reus, al Parc del Trenet, la 5a trobada de modelisme tripulat de 5 polsades...

La colla que ens vam desplaçar de la comarca del Vallès Oriental, dúiem l'Automotor A10 de FGC, la locomotora elèctrica E-1001 de la companyia Estado (1929) i com a novetat, un petit tractor, el TM 22 dels RhB (Ferrocarrils Rètics).

Material de Via Oberta del Vallès Oriental

Va haver participació de gent i locomotores del Maresme, Bages, i d'Andorra, i per suposat de tota la gent de l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Reus.

Oreneta. Trobada 5 polsades.

Oreneta. Trobada 5 polsades.



Una de les primeres cites de modelisme tripulat ferroviari al nostre país, aquests darrers 4 anys, és la que organitza el Centre d'Estudis Modelisme Vapor en el seu circuït al Parc de l'Oreneta.


Ja és quart any que hi participo amb la meva locomotora, la Bo-Bo E-1001 del Transpirinenc Oriental. Una rèplica a escala 1:11 d'una de les set locomotores que l'any 1927 van ser construïdes per CAF a Beasaín, especialment pel traçat tant extrem per un ferrocarril de via ample, com ho és el tram entre Ribes de Freser i La Tor de Querol.








En Josep i en Toni a la via 1 amb les seves "heidis" (nom simpàtic... dels tractors-dresines dels ferrocarrils Rètics i de la mateixa SBB)

can Mercader, festa del trenet

Aquest diumenge vaig anar amb la meva locomotora a la festa del trenet.

Can Mercader és un circuït llarg en mig d'un parc pla i agradable, ple de gent passejant. Les vies i el parc conviuen en bona harmonia. L'organització de la circulació perfecte i eficaç, i és que, la gran estació de set vies amb torre de comandament d'enclavament centralitzat, absorbeix amb eficàcia la gran densitat de circulació. Quatre trens amb molta capacitat, no van parar de circular carregats de gent, nanos i grans: l'Euromed, l'Ave, els Navals, i una doble tracció de mitsubishis amb el talgo pendular.

De les circulacions de maquinistes amb locomotora pròpia, van tornar a brillar les elèctriques del Soller i l'impecable Patxanga... com no, l' E-1001 amb el seu funcionament silenciós i àgil.

De vapor una verda preciosa, la navarclina de l'Esteve i la presentació de la darrera màquina del Marcel, 209 de la CGFC, una 1-3-1 tender amb aspecte sobri, negre com el carbó de nit, però amb aspecte i sobretot funcionament excel·lent.

Però potser l'estrella va ser l'automotor A10 (juantxo) que va dur en Josep Catalan. Un artilugi de més de 4 metres i mig de llargada, que és una rèplica preciosa i precisa del nou automotor del cremallera de Núria.

L'Argemí amb la seva preciosa anglesa de color vermell.... Com sempre se'm va fer d'hora l'hora de recollir...

Tren del Parc

La 1001 on li agrada estar, a les millors vies.

La gent del tren del Parc de l'Oreneta, pioners del modelisme tripulat al nostre país, ens convoquen un any més en la que és la 5a. trobada de 5 polsades, un dia dedicat especialment a la circulació dels trens més petits, que normalment ja no s'atreveixen a fer-ho els dies normals entre mig dels monstres de 10 polsades i els monstruets de 7.1/4...

De Via Oberta, hi hem anat: en Paco, l'Angel, la Pilar, en Josep, jo mateix, i en Manel amb un regidor (en Joan) del consistori de Campdevànol. De locomotores, tres peces maques, la Núria E.1, la 0-2-0T i l' E-1001.

Cada cop que hi anem, ens meravellem de la bellesa del recorregut pel bosc, les pujades, els llargs túnels, tot, i la divina llum baixa d'un dia assolellat de l'hivern mediterrani.

Especialment esperada, l'hora del dinar, amb uns boníssim i abundants calçots... vi, pa i tomata i botifarres i xorrissets... pastis i cafè i copa.... a la tarda... sort que els trens van pels rails.

La 1001 s'ha dut de meravella, fent la majoria de les seves voltes amb un cotxe de viatgers i amb un 80 per cent d'ocupació, i frenant i pujant a la perfecció els desnivells del recorregut.

A la tarda en Joan i la Sara han acabat de fer-me feliç amb la seva visita.