can Cigala

Diumenge 23 de desembre del 2007

tanca el restaurant de can Cigala

Quarts de cinc de la tarda, el sol ja ha marxat pel llom sud de l'Estremera. El cim del Taga amb l'enfarinada de neu grogosa de la llum filtrada. Tot ja és recollit a can Cigala, avui han servit els darrers plats a la gent qui visitava el restaurant. La Cristina m'ha posat un cafè dels bons, amb xocolata inclosa, mentre xerrava amb la Sabina i amb en Bora a la meva falda.... en Pau, ha entrat i s'ha assegut una estona davant meu.

Monorail Giroscòpic (Brennan's Monorail)

Ara fa cent anys, algunes persones, un bon grapat d'elles, gent de l'armada anglesa, enginyers anglesos a Sud Àfrica, inclús alemanys i a rússos, creien que un nou ferrocarril, de màquines i vagons ,de dimensions quasi bé de vaixells , circularien pel mon, a una velocitat molt superior, i amb més seguretat i comoditat que el tren convencional; el més sorprenent, és que aquest tren circularia sobre un únic rail, i que seria, dinàmica i estàticament estable, gràcies al principi dels giroscopis. Louis Brennan va ser l'home que al 1907, a un jardí de casa seva a Sudàfrica, va fer una demostració del seu enginy. Un model d'encara no, dos metres de llargada, i 43 centímetres d'amplada, amb un pes de 70 kilos. La gent, bocabadada, veien com el petit tren, no només s'aguantava en marxa, sinó que s'aturava i mantenia l'equilibri.... fins hi tot, el va fer passar per un cable d'acer tensat, a un metre de terra, fent-lo balancejar, i aconseguit que l'enginy, es recuperés sempre cap a la posició vertical. Brennan, arrel d'un invent seu on aplicà el principi del giroscop a una mena de torpedes, es va fer ric quan l'armada britànica li va comprar la patent... i la fabricació... això li va permetre treballar de ple en el seu projecte de Gyro-Monorail. El 10 de novembre del 1909 Brennan, presenta un Monorail d'unes dimensions importants, amb 40 homes al damunt i una cabina de comandament. L'aparell de 12 metres de llarg, 3 d'ample i 4 d'alçada, pesa 22 tones, i el seu funcionament, deixa novament bocabada, la gent que s'ho mirava. Els soldats es bellugaven d'un costat a l'altre del monorail, i aquest mantenia la verticalitat sense cap problema, tan aturat com quan es desplaçava pel circuit circular de proves.

Des del 1903, en Louis Brennan va estar desenvolupant la manera de fer que aquest tren fos estable, sobretot a l'entrar a les corbes, i va anar aplicant diferents sistemes de control de la força de "Precessió" produïda en els giroscopis quan una força externa els interactua.

L'invent va ser sempre un aparell i un secret militar, i potser això va ser el que va decidir que el projecte no tirés endavant... no s'acabava d'entendre que allò tan gran s'aguantés dret, i sobretot, potser no es va acceptar mai que un mitjà de transport no fos estable si l'energia necessària per mantenir-la es tallava. El dia de la demostració del model gran, els enginyiers i periodistes li feien les preguntes i les suposicions més rebuscades. La pregunta de que ,què passaria si es quedaven sense alimentació els motors del giroscopis?, era una de les que més es podien fer la gent... Brennan, contestà que en aquell moment, els "seus" giroscopis seguirien girant durant tres setmanes... i que al menys durant les tres primeres hores, el tren s'aguantaria en la posició vertical sense cap problema, arribant de sobres a qualsevol tram de via on hi haurien uns murs que farien de moll d'aparcament.

A mi aquest invent, m'ha cridat molt l'atenció, és per això que el poso ací; m'ha semblat una cosa molt desconeguda, però interessantíssima. A l'hora m'ha fet estudiar una mica això del giroscop, de la baldufa!!!! i m'he anat meravellant... i no paro de fer-ho. El giroscop és un enginy amb unes aplicacions espectaculars, des de l'espai a la construcció de túnels... gràcies a ell, un dels seus principis, és el d'alinear se amb l'eix de la terra, donant pas als girocompassos, autèntiques "brúixoles", però del nord geogràfic de la terra!!! no del magnètic....

ja paro

de moment

matinal

Festa dels esports a la Vila de Sant Celoni.

Via Oberta i la comarca

Per uns camps gebrats, i sota un cel ras, mentre s'enfilava el sol, circul·làvem cap a on el Vallès besa la Selva, sota el gegant Montseny, que a través d'un aire transparentíssim, es mostrava preciós, amb els fajos ja ventats, dibuixant territoris amb els boscos de pins i avetars... Ha estat un muntatge sense complicacions, les dotze corbes de radi petit i sis rectes.... justet a la mida del espai de que disposem. Amb la locomotora CEFVO i els cotxes ja a la via i les eines recollides... hem esmorzat unes boníssimes torrades amb pa i tomata i all i una botifarra que es desfeia.... uummm i porro de bon vi.... De deu a onze el volum de viatgers era petit... fins a correcte.., però a partir de les dotze... s'ha desbordat... la marabunta.... Els tres cotxes de la composició portaven entre 12 passatgers durant ben bé dues hores, fins a les 13:20 que hem anat tancant, no sense abans fer unes circulacions especials per la colla de nois de la Vila que ens han vallat el circuït i la gent de l'organització.

natura i sensibilitat, amor

Volia posar un link, però el vull posar amb unes paraules...

Vaig tenir la sort de conèixer aquest home, caminador, sabi i ple de sensibilitat un diumenge transparent de començaments de tardor pels avetars del Matagalls... la font del llop... ell i la gent que el seguíem... vam gaudir els nostre paradís, el Montseny.

Gaudiu!!!!

de safari fotogràfic

Una de les coses que més he fet, o al menys, a les que més temps i kilòmetres de via he dedicat, és a la fotografia de trens, sobre tot en línia, o sigui, en moviment... Ara, amb un arxiu ja crescudet, sobretot dels anys 80/90 del passat segle, gaudeixo de tant en tant, mostrant-les a tothom qui vulgui. Això m'ho ha permès el portal tranvia, i allà he conegut gent molt interessant, des de editors de llibres, fins a gent que fa tota mena de virgueries amb fotos de trens. La darrera persona que he conegut, fa uns muntatges de vídeo increïbles, amb tècniques que deu ni dor. La gent en demana per fer us de les meves fotos, i m'agrada després veure-les per la xarxa. Clique-ho ací i veureu el viaducte de Valldeneu, des d'un angle que només solen veure els porc senglars, o les cabres boges com jo. La qualitat tècnica de la foto és pobre, però el document interessant.

la via láctea entera

puentes de hierro, con remaches, pintados de color lila... la lluvia, tan fina, su mochila, con compartimento para el celular... y yo pellizcandome. Aquel fue un día de mas de 24 horas. La humedad lo quería uniformar todo, pero los colores no podían escapar a la realidad de la ilusión de quien los escogió... No había sol, estaba ahí la vía láctea entera.

Circuït ferroviari

Amb el canvi d'hora del 28 d'octubre, les circulacions de trens de Via-oberta, passen del dissabte a la tarda, als matins dels diumenges. Avui, fa un dia fresc i molt lluminós... com tot el llarg cap de setmana... ni un núvol, com si les fabriques de fer-los, haguessin fet fallida.

El circuït s'obre al públic a les 10:30. Per fer possible això , ens trobem una estona abans... es preparen les locomotores i es fan les composicions. Avui podrem veure a les vies tres locomotores, dues d'elles models a escala del cremallera Ribes-Núria, i l'altre, un tractor de disseny lliure amb les sigles de l'associació: CEFVO (Centre d'Estudis Ferroviaris Via Oberta). Els nanos i els pares que s'animin, hi pugen de franc. Tenia ganes de posar unes fotos d'ahir, així que, millor unes imatges que massa lletra.

GTM+1

Arriba la tardor i amb ella la tarda es va escurçant... així que cada cop tinc menys temps per fer un tomb amb la bici quan surto d ela feina.... fins que de sobte.... patapam... passem de GMT+2 a GMT+1.... vull dir que ja és fosc!!! ahir sortia a les sis de la feina i ja era fosquet.

Ah però a grans mals, grans solucions... i avui, m'he aixecat, tot i ser un dia laborable... a les nou... cafetó... galetes maries de Núria... xocolata amb avellanes.... i vestit de ciclista!!!!! ja aniré a treballar quan pugui!!!

Mira!. Ha fet un matí clar i frescot... però he pensat que quan passes per sota el tren i m'enfilés per torrent de l'Enraviada... desseguida tindria caloreta... El bosc d'aquesta part del Vallès, està força humidot enguany, i arreu de les vores de la pista surten bolets, molses i falgueretes sota les alzines i els arboçars.... la pluja ha tret la sorreta de la pista, i avui es pujava força bé. He parat a mig camí, a la cruïlla ample, a fer uns estiraments de potes i braços... una caminadeta de dos minuts i altre cop amunt, fins a l'ermita de Sant Cristòfol de Monteugues, on una acàcia groga, lluminosíssima, resaltava amb goig la tardor.... un dia molt clar... Collserola i el Pirineu...
Avui he pogut fer la volta a l'ermita, han netejat una mica el sotabosc i l'he descobert una mica.
He decidit baixat per la sorrera de la Peçola, pujant abans al revolt de can Plans, però just sota la creu del mateix nom... mirant si trobava una cova... he punxada la roda del darrere... i oh!!!! no duia manxa..... així que... caminadeta... A can Plans només hi havia uns nois descarregant unes bateries i no tenien manxa.... Però he gaudit relaxat... mirant tot... a trossos corrent i tot... cap a la sorrera. Poca broma! 40 minuts de casa a la creu... i més de una hora a casa...
A casa dutxa... afaitar... i a la una cap a la feina.

Puig Agut

Avui he deixat el cotxe a l'entrada de l'Avencó, a Aiguafreda.
Allà una pista ample i amb graveta fina... s'enfila molt. és qüestió de "molinet" i amunt, ja vindrà algú replà. Però el replà no arriba fins al quilòmetre i mig, al Collet del turó de Montcau, on una porta amb ferro manuscrit ens convida a respectar l'entorn. Respiro una mica, unes fotos del Tagamanent... i de nou amunt!
aviat una pedrera abandonada.... on la vegetació s'obre pas... deixo la bici i em patejo tota l'explotació... potser les lutites.. o sé pas... mentre per la vall... a Aiguafreda i a centelles se sent moviment de trens....
De nou amunt... la pista puja forta tot creuant se amb el GR5... ben assenyalat...
Arribo a un collet amb torre d'alta tensió... i des seguida un cartell... Puig Agut, el nom del puig que la pedrera es volia menjar i el nom d'una casa en runes... de pedra vermella... amb uns arcs...
i prades i vistes i... nins i homes. Nits de lluna. Plors, Nadals i músiques.

Avui ha pagat la pena, un dia més sortir a tastar el Montseny

Mxo

la mil

La 1001 està feta de ferro, aram, llautó i alpaca. Un artefacte capaç de moure's per sí mateix. Li agrada que la mirin i circul.lar amb molta precaució. No li agrada que la toquin, i tampoc no massa que la condueixin. A cops s'encabrita... i aquí és on es mostra, fràgil, tan viva. El seu constructor, enfollit intentarà tornar-la a la via.

les Franqueses, 6 d'octubre del 2007