Propera parada ... Palau Robert

Donada la bona acceptació que va tenir, per part dels nens, llurs pares i els responsables de l'exposició Xarxes la nostre participació, amb la reproducció del tren de la serie 9000 de la nova línia 9 del Metro de Barcelona... hi hem tornat! Del 27 de març fins el dia de la mona, el 5 d'abril d'aquesta Setmana Santa 2010 ens hi podeu trobar.
Amb l'experiència anterior, aquest cop hem treballat molt en l'aplanament de la via, on fins hi tot, per primer cop incorporem el nivell per garantir, sobretot els moviments laterals. En Joaquim Duran (cap d'obra) i el seu equip de 6 experts muntadors de via de tren, vam enllestir la feina una mica més tard del previst però van quedar força satisfets de la feina.
Us hi esperem!

Fondo

Singuerlín.
Santa Coloma de Gramenet.
Esquerra del Besòs... Quasi a tocar del terme municipal de Badalona, a una plaça que sembla que suri sobre la ciutat, s'ha inaugurat avui el primer tram de la línia 9 que en uns anys arribarà a les terminals del Prat i Montjuïc... Un metro modern en concepció geo-humana/econòmica (si és que això no és en sí una contradicció...) i tècnicament, primer a Barcelona en funcionar sense maquinista, i amb seguretat més elevada que les demés línies de la ciutat, com no podia ser d'altre manera. Per a mi, unes arrels antigues i noves... la vida és curta, o llarga, crec que suficient si es viu amb serietat.. ajajjajaa. De petit, ara fa.... més de quatre dècades... estiuejava a Singuerlín, a Santa coloma... una casa amb un gran terreny amb forta pendent... pins pinyers... i allà baix... al riu... sirenes de fàbriques, fums de xemeneies i xiulets de trens.... i amb l'avi... volar d'estels a les carenes altes.... avui torno a acostar-me a aquesta ciutat, amb la "moguda" que els de Via Oberta (amics del ferrocarril del Vallès Oriental hem muntat al construir una rèplica del nou metro, a escala 1:11 i per via de 5 polzades... Hem tingut avui el goig d'inaugurar-lo al mateix moment que el metro gran, i portar en tres hores quasi 500 nens i nenes de la Gramenet...

la SABADELL

Aquesta tarda, a les 19:00, ben puntual, s'ha presentada la locomotora SABADELL, una rèplica a escala 1:3 de la BoBo dels Ferrocarriles Vascongados, anomenada "la cocodril".

En Francesc Parera n'és el seu constructor, i avui ens ha convidat a la trobada anual del tren del Parc de Catalunya a Sabadell, a tots els afeccionats.

Ferrocarril del Puerto de Pajares

Feia pocs dies que s'havia complert... el 125 aniversari de la inauguració de la línia de tren que des de llavors uneix León amb Xixón a través la Serralada Cantàbrica mitjançant una obra excepcional.

La línia del tren va per les valls que s'apropen a les altes muntanyes, però en el tram entre Busdongo (León) i Puente de los Fierros (Cantabria) un seguit de túnels en recaragolat traçat, permet que les rampes no assoleixin un valor massa alt, que faria impossible l'explotació racional del ferrocarril, en aquest cas també de mercaderies. Un traçat que per la carretera que passa pel Puerto de Pajares, és de 18 kilòmetres, per al ferrocarril en són 42 en 59 túnels, fent que la major part del recorregut sigui sota terra... El túnel més llarg és l'anomenat de "La Perruca", de 3085 metres, una mica més endavant de l'estació de Busdongo, i que ja surt a terres Asturs uns 50 metres més avall...

Donada la dificultat que representava per als maquinistes i fogoners dels trens que l'havien de creuar, va ser electrificada entre Ujo i Busdongo (62Kms), per la llavors companyia que l'explotava, NORTE. Va ser la segona línia electrificada a la xarxa espanyola, i la primera a l'standard de 3000 Volts Corrent Continua.

Aquests dies he volgut acostar-m'hi a tastar-la, i a veure-hi passar trens... un nou traçat d'alta velocitat s'obrirà en els propers anys, del qual ja s'ha s'han calat els túnels... aquest nou traçat, seguint la "falera" espanyola, serà d'alta velocitat, i queda una mica a l'aire el futur del traçat actual. Potser hi seguiran passant els trens de carrega, potser algun regional... crec personalment que la línia perilla. Seria potser una oportunitat meravellosa per mantenir un tram de l'antiga xarxa d'ample ibèric, per exemple entre la Robla i Pola de Lena... per exemple... tot i que el manteniment de la línia pel seu traçat d'alta muntanya és molt car.... potser el turisme... potser... la zona és preciosa, des de Coves, Esquí, Muntanya... possibilitats n'hi ha! M'agradaria que no acabés en una Via Verda d'aquestes que tan agraden..., però això suposaria mantenir els túnels.... crec que més val que hi seguim fer passant trens!.

Jo vaig estar tres nits a l'hostal Casa Rural que hi ha a la mateixa platja de vies de l'estació de Busdongo... la finestra de l'habitació i la del water donen sobre les vies, un goig per un amant dels trens... un plaer despertar-se tres cops a la nit pel pas ràpid de sorollosos trens de carga....

Un exemple que fa pensar en la incertesa del futur de la línia, és el fet de que hagi passat de llarg la data del 125 aniversari (15 d'agost del 1884-2009), contrastant amb la quantitat d'actes que es van fer ara fa 25 anys pel centenari...

Aquests dies he gaudit del port, en cotxe, a peu i en bicicleta, intentar obtenir una vista des de les valls dels davants de la línia... evidentment, en tres dies no n'he tingut ni per començar.... destacar però el tram en bici per carretera i pista, entre Puente los Fierros i Llanos de Somerón, santa Marina, i Miguel del Rio, una fondalada preciosa, una vall espectacular. També la pujada per la carretera quasi abandonada de Pajares a l'estació de Pajares, un trosset diví, d'una aericitat espatarrant, i a dalt la soledat de l'estació i la subcentral, tanta solitut que crec que parlava amb les vaques i els cavalls.... Pocs trens... i massa blancs.... una imponent 251 (japo i mitja) davallava un tren bobiner de segur buit en direcció Nord (direcció global, ja que la brúixola es mareja en aquest traçat ferroviari)... El tercer dia el vaig dedicar una zona calcària espectacular partint de l'estació de Villamanín de la Tércia, i d'ací en bici a Cármenes i Valporquero, on hi ha una formació càrstica grandiosa, digna de visitar, ni que fós vestit de ciclista... això sí abrigat amb un cangur, perque la temperatura dins és de 7 graus...

Visca Pajares! i sobretot visca la gent tan meravellosa que he trobat, tan amble, que m'obrien esglésies, que m'orientaven i em somreien... i també molt agraït al Miguel, l'home de qui vaig ser únic hoste a Busdongo durant els tres dies, que no em preguntava que volia per sopar, però que sempre va ser boníssim i abundant, i agradable l'estona.

Vaporistes Modelistes

Organitzada pel Club Ferroviari de Terrassa, va tenir lloc el diumenge passat, dia 5, al circuit de tren del Parc de Vallparadís, la 14 Trobada de Vaporistes Modelistes

Terrassa està ampliant la línia del FGC i ara mateix l'accés al parc per descarregar les locomotores dels participants forans estava força enrebassat. A les 10 del matí sortim de la Garriga en Josep i la Pilar amb el seu cotxe i jo amb el meu, la 1000, el vagó del maquinista i un furgó de cua...

En una fondalada preciosa, vaig posar el tren a la via, i aprofitant que en Vilacivil amb la seva preciosa i rara BoBo gavatxa sortia cap a la rotonda, m'hi va dur remolcat, allà vaig poder disposar la màquina i tot per preparar-la per la marxa... Però ah!!! connexió de cables bateria tren i xispa! i fonedor... amb la reforma del vagó i cablejat, vaig tenir una errada de polaritat. Per sort, fonedor i en marxa!!!!

Vaig veure que per la 1001 no era fàcil talonar algunes agulles, estan una mica massa dures, però aviat un noi les va anar engreixant i netejant.

Una locomotora de vapor de 7 1/4, la Waldenburg, magistralment cuidada i portada pel "mestre" (que ho és!) Idelfons Argemí, em va cridar desseguida l'atenció tot fent servei de passatgers. Una Alco americana amb un motor de cinc cilindres de benzina i motors hidràulics, feia també servei de passatger amb un llarg tren. La via de muntanya era americana, la del mig per la de fum i a la via del costat del riu circulàvem els participants amb màquines de 5 polsades, d'entre d'elles la Navarclina de l'Esteve.

Sota uns plataners magnífics, i sota el pont de pedra, al circuit hi corria un aire agradable que va fer còmode l'arrossada al vell mig de l'estació.

Baltimore & Ohio... una petita locomotora d'en Manel de caldera vertical, preciosa, va irrompre amb el seus moviments de rodes i ferrets... pintada molt cridanera, de verd i vermell, una preciositat..

Burnibidearen Euskal Museoa

Museu Basc del Ferrocarril.

Tot just arribar a Azpeitia, per entre les canonades enormes de les siderúrgiques... un xiulet i un fum al cel. És l'Aurrera, la locomotora 1-3-0-T construïda l'any 1898 per Nasmyth & Wilson prop de Glaschu (en gaèlic escocès Glasgow, Escòcia)

Avui el Museu no obre fins les dotze, ja que hi ha una visita concertada... És divendres i avui la FV-104 (l'Aurrera) s'ha encès (quatre hores abans...) per un viatge especial amb dos cotxes CAF de fusta del 1925 per als nanos d'una escola. La gent del Museu, ens diuen que podem adquirir un bitllet per visitar el Museu, i per fer el trajecte entre Azpeitia i Lasao (4,2 Kms) amb els nanos.

El maquinista acosta la màquina a l'aiguada per fer aigua i després s'acobla invertida a la composició dels dos cotxes... baixa, posa l'enganxall de rosques invertides i el tensa.... cadenes de seguretat i acobla les mànegues entre la màquina i els cotxes per l'aire o el buit (no ho sé) per al sistema de frenada... desenfrena amb la maneta el fre mecànic i se'n duu la composició a l'andana on esperem que arribi l'escola....

Són prop de les dotze i arriba la canalla, una trentena llarga de nanos atenent les explicacions de les mestres acompanyants en un Eukera que em posa la pell de gallina... reconec que m'emociono.

Als nanos per sort... per a nosaltres no els deixen viatjar als balconets!!! però lo més acollonant és quan el maquinista em diu... en un Català excel·lent, en accent de València... .- "deixa la càmera i puja a la màquina" tot allargant-me uns guants...

Espaterrant, des de Cubillos (FC Ponferrada - Villablino), dalt de la PV 31, que no pujava a una locomotora de vapor en marxa...

Gaudeixo de la situació amb tots els sentits, el nas que olora els fums i el paisatge, les orelles que em fan arribar els sons dels pistons i les bieles, i crec que moltes coses més, entre elles el colpeig lateral de les rodes als rails..., la vista sobretot als moviment del maquinista, la pell de la cara humitejada de condensacions i la de les mans dins dels guants que em permeten agafar-me fort.... d'entre les sandàlies, els trossos de carbó que s'arrepleguen al terra de la cabina...

El trajecte entre Azpeitia i Lasao és el tram que el Museoa ha recuperat, de l'antic tren de l'Urola, que va ser clausurat al 1986. L'Aurrerà va arribar en aquesta línia, per treballar-hi fins al 1960 on va seguir funcionant aturada, per destil·lar aigua per a les bateries de les locomotores elèctriques, pel que se li va posar el sobrenom de "Alambique". Pesa 35 tones i desenvolupa una potència de 250 HP

A Lasao la locomotora fa la maniobra per posar-se al davant del tren per la tornada. Ara va en Victor a la màquina, i jo gaudeixo del balconet, sentint l'Aurrera a flor de pell i jugant amb els nanos que dins del vagó s'esvaloten amb les meves criaturades...

Ara és pujada u en passar pel túnel, el maquinista obre la porta de la cambra de foc, per posar-hi carbó.

S'acaba de nou a Azpeitia, on visitem el Museu... impressionant.

Reus, Parc del Trenet

Llarg pont en corba del llac del Parc del Monestir de la Misericòrdia

Ahir, 24 de maig del 2009 es ca celebrar a Reus, al Parc del Trenet, la 5a trobada de modelisme tripulat de 5 polsades...

La colla que ens vam desplaçar de la comarca del Vallès Oriental, dúiem l'Automotor A10 de FGC, la locomotora elèctrica E-1001 de la companyia Estado (1929) i com a novetat, un petit tractor, el TM 22 dels RhB (Ferrocarrils Rètics).

Material de Via Oberta del Vallès Oriental

Va haver participació de gent i locomotores del Maresme, Bages, i d'Andorra, i per suposat de tota la gent de l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Reus.

Torelló E-1001

Aquest cap de setmana es celebra a Torelló la 2a. trobada de mòduls de la Federació Catalana d'Amics del Ferrocarril... els de casa, hi participem amb l'exposició de la locomotora E-1001 a escala 1:11... una ja veterana, que va anar creixent quan les seves models, les grans, anaven deixant de circular...

Una exposició amb participació de dues associacions de la regió de Midi, de Mirepoix i de Tarascon sur Ariege, com a novetat, amb unes maquetes d'HO d'exquisida sensibilitat.

A mi, el que m'ha cridada més l'atenció, és l'estació de Ripoll a escala 1:87, de'n Ramon Pont, altres mòduls exquisits que ja no eren novetat, no deixaven de semblar-ho... En Pujol, m'ha sorprès amb un modern pont blau d'Adif....

Avui es presentava a la venda el llibre de les locomotores de la serie 1000, de'n Miquel Palou i Eduard Ramírez, qui al seu dia em va demanar una fotografia que ve publicada a tota plana dels tallers de Ripoll.... M'ha fet il·lusió.

En Josep Miquel, conegut editor de llibres de modelisme i de realitat... també hi era, amb la quasi novetat d'un llibre sobre les locomotores Mikado aparegut ara fa poquets mesos.

Una exposició monogràfica de fotografies de la locomotora 1000, presentava 80 imatges molt inèdites, algunes, marca de la casa, com la dels tallers de Ripoll que ha sortit al llibre, i una de la 1004, fotografiada per Sr. Jordi Solà Viñas, a Oviedo en una demostració de material mòvil als anys seixanta.

En Josep Anglada amb la seva Alsthom 7652 i l'Esteve de Navarcles amb la 1-3-0 Navarclina i un tractor de RENFE, són els responsables de garantir el funcionament del circuit de 5 polsades.

D'entre els amics, la presència de l'Antonio i de'n Cortés, dos ex-maquinistes de la línia del transpirinenc que han conduït tot el divers material que per aquelles sinuoses i pendents vies ha circulat.

Un matí de dissabte de bona primavera...

entrevista a maquinistes...

Ripoll... fa un vent molt fort, del nord, i que a l'alt Ripollès se li diu Torb. L'aire és tan transparent, que tot sembla més a tocar i més definit... com si estrenés ulleres...

Al voltant de la locomotora que està de monument, prop del riu, ens reunim una colleta, maquinistes, i estudiosos de la línia com en Ramon Font i més gent de l'Associació d'Amics del Ferrocarril de la Vall del Ges (de Torelló)

Es preparen una mica les preguntes, però sobretot es deixa fer, es deixa dir, i a veure si surt un vídeo ben llarg.

Les anècdotes dels maquinistes són espaterrants pels afeccionats, i realment les revivim intensament.. "un dia descarrilé dos veces" diu l'Antonio, un home que ha conduit locomotores i trens de tota mena, màquines tanque de vapor, les 2-4-2T, també les elèctriques 10000, les 1000 per suposat i les unitats suïsses.

El cap de setmana del 25 i 26 d'abril, es celebra a Torelló la II trobada de mòduls on hi haurà participació de gent d'arreu, fins hi tot de Perpinyà, que duran una mostra important de modelisme d'HO. Hi haurà un monogràfic fotogràfic de les locomotores de la serie 1000 on hi estarà la meva 1001 entre moltes coses.

Oreneta. Trobada 5 polsades.

Oreneta. Trobada 5 polsades.



Una de les primeres cites de modelisme tripulat ferroviari al nostre país, aquests darrers 4 anys, és la que organitza el Centre d'Estudis Modelisme Vapor en el seu circuït al Parc de l'Oreneta.


Ja és quart any que hi participo amb la meva locomotora, la Bo-Bo E-1001 del Transpirinenc Oriental. Una rèplica a escala 1:11 d'una de les set locomotores que l'any 1927 van ser construïdes per CAF a Beasaín, especialment pel traçat tant extrem per un ferrocarril de via ample, com ho és el tram entre Ribes de Freser i La Tor de Querol.








En Josep i en Toni a la via 1 amb les seves "heidis" (nom simpàtic... dels tractors-dresines dels ferrocarrils Rètics i de la mateixa SBB)

Tren del Parc

La 1001 on li agrada estar, a les millors vies.

La gent del tren del Parc de l'Oreneta, pioners del modelisme tripulat al nostre país, ens convoquen un any més en la que és la 5a. trobada de 5 polsades, un dia dedicat especialment a la circulació dels trens més petits, que normalment ja no s'atreveixen a fer-ho els dies normals entre mig dels monstres de 10 polsades i els monstruets de 7.1/4...

De Via Oberta, hi hem anat: en Paco, l'Angel, la Pilar, en Josep, jo mateix, i en Manel amb un regidor (en Joan) del consistori de Campdevànol. De locomotores, tres peces maques, la Núria E.1, la 0-2-0T i l' E-1001.

Cada cop que hi anem, ens meravellem de la bellesa del recorregut pel bosc, les pujades, els llargs túnels, tot, i la divina llum baixa d'un dia assolellat de l'hivern mediterrani.

Especialment esperada, l'hora del dinar, amb uns boníssim i abundants calçots... vi, pa i tomata i botifarres i xorrissets... pastis i cafè i copa.... a la tarda... sort que els trens van pels rails.

La 1001 s'ha dut de meravella, fent la majoria de les seves voltes amb un cotxe de viatgers i amb un 80 per cent d'ocupació, i frenant i pujant a la perfecció els desnivells del recorregut.

A la tarda en Joan i la Sara han acabat de fer-me feliç amb la seva visita.

de safari fotogràfic

Una de les coses que més he fet, o al menys, a les que més temps i kilòmetres de via he dedicat, és a la fotografia de trens, sobre tot en línia, o sigui, en moviment... Ara, amb un arxiu ja crescudet, sobretot dels anys 80/90 del passat segle, gaudeixo de tant en tant, mostrant-les a tothom qui vulgui. Això m'ho ha permès el portal tranvia, i allà he conegut gent molt interessant, des de editors de llibres, fins a gent que fa tota mena de virgueries amb fotos de trens. La darrera persona que he conegut, fa uns muntatges de vídeo increïbles, amb tècniques que deu ni dor. La gent en demana per fer us de les meves fotos, i m'agrada després veure-les per la xarxa. Clique-ho ací i veureu el viaducte de Valldeneu, des d'un angle que només solen veure els porc senglars, o les cabres boges com jo. La qualitat tècnica de la foto és pobre, però el document interessant.

Circuït ferroviari

Amb el canvi d'hora del 28 d'octubre, les circulacions de trens de Via-oberta, passen del dissabte a la tarda, als matins dels diumenges. Avui, fa un dia fresc i molt lluminós... com tot el llarg cap de setmana... ni un núvol, com si les fabriques de fer-los, haguessin fet fallida.

El circuït s'obre al públic a les 10:30. Per fer possible això , ens trobem una estona abans... es preparen les locomotores i es fan les composicions. Avui podrem veure a les vies tres locomotores, dues d'elles models a escala del cremallera Ribes-Núria, i l'altre, un tractor de disseny lliure amb les sigles de l'associació: CEFVO (Centre d'Estudis Ferroviaris Via Oberta). Els nanos i els pares que s'animin, hi pugen de franc. Tenia ganes de posar unes fotos d'ahir, així que, millor unes imatges que massa lletra.