Arriba la tardor i amb ella la tarda es va escurçant... així que cada cop tinc menys temps per fer un tomb amb la bici quan surto d ela feina.... fins que de sobte.... patapam... passem de GMT+2 a GMT+1.... vull dir que ja és fosc!!! ahir sortia a les sis de la feina i ja era fosquet.
Ah però a grans mals, grans solucions... i avui, m'he aixecat, tot i ser un dia laborable... a les nou... cafetó... galetes maries de Núria... xocolata amb avellanes.... i vestit de ciclista!!!!! ja aniré a treballar quan pugui!!!
Mira!. Ha fet un matí clar i frescot... però he pensat que quan passes per sota el tren i m'enfilés per torrent de l'Enraviada... desseguida tindria caloreta... El bosc d'aquesta part del Vallès, està força humidot enguany, i arreu de les vores de la pista surten bolets, molses i falgueretes sota les alzines i els arboçars.... la pluja ha tret la sorreta de la pista, i avui es pujava força bé. He parat a mig camí, a la cruïlla ample, a fer uns estiraments de potes i braços... una caminadeta de dos minuts i altre cop amunt, fins a l'ermita de Sant Cristòfol de Monteugues, on una acàcia groga, lluminosíssima, resaltava amb goig la tardor.... un dia molt clar... Collserola i el Pirineu...
Avui he pogut fer la volta a l'ermita, han netejat una mica el sotabosc i l'he descobert una mica.
He decidit baixat per la sorrera de la Peçola, pujant abans al revolt de can Plans, però just sota la creu del mateix nom... mirant si trobava una cova... he punxada la roda del darrere... i oh!!!! no duia manxa..... així que... caminadeta... A can Plans només hi havia uns nois descarregant unes bateries i no tenien manxa.... Però he gaudit relaxat... mirant tot... a trossos corrent i tot... cap a la sorrera. Poca broma! 40 minuts de casa a la creu... i més de una hora a casa...
A casa dutxa... afaitar... i a la una cap a la feina.
