Fondo

Singuerlín.
Santa Coloma de Gramenet.
Esquerra del Besòs... Quasi a tocar del terme municipal de Badalona, a una plaça que sembla que suri sobre la ciutat, s'ha inaugurat avui el primer tram de la línia 9 que en uns anys arribarà a les terminals del Prat i Montjuïc... Un metro modern en concepció geo-humana/econòmica (si és que això no és en sí una contradicció...) i tècnicament, primer a Barcelona en funcionar sense maquinista, i amb seguretat més elevada que les demés línies de la ciutat, com no podia ser d'altre manera. Per a mi, unes arrels antigues i noves... la vida és curta, o llarga, crec que suficient si es viu amb serietat.. ajajjajaa. De petit, ara fa.... més de quatre dècades... estiuejava a Singuerlín, a Santa coloma... una casa amb un gran terreny amb forta pendent... pins pinyers... i allà baix... al riu... sirenes de fàbriques, fums de xemeneies i xiulets de trens.... i amb l'avi... volar d'estels a les carenes altes.... avui torno a acostar-me a aquesta ciutat, amb la "moguda" que els de Via Oberta (amics del ferrocarril del Vallès Oriental hem muntat al construir una rèplica del nou metro, a escala 1:11 i per via de 5 polzades... Hem tingut avui el goig d'inaugurar-lo al mateix moment que el metro gran, i portar en tres hores quasi 500 nens i nenes de la Gramenet...

dues

Dues persones caminen amunt.

És la carretera que, creuat el Congost al Figueró, s'enfila cap als "Sots Feréstecs". Un lloc on se sent el silenci, on mirar-se té un so, on mirar-se és compartir benestar.

Avui just al meu davant, a mitja tarda de tardor.

1974 - 2008

No fa ni una hora que estava treballant en actiu a Sant Cugat, a Televisió Espanyola. La sort ha volgut que em podés acollir a un expedient de regulació de feina, i tot just complerts els 52 anys, arribat el 31 de juliol em trobo fora del món laboral, al menys durant aquests dos primers anys en que estaré registrat a les oficines de l' INEM (a l'atur). `

Al 1974, i per un anunci al diari vaig entrar a treballar als estudis d'Esplugues del Llobregat de TVE a Catalunya, amb 18 anys i estudiant de nit enginyeria tècnica d'electrònica industrial... vaig entrar al departament de manteniment d' audiofreqüència. La televisió era en blanc i negre i les càmeres dels platós a vàlvules, els LEDs no hi eren al mercat, ni els circuïts integrats, i en Franco encara no havia mort.

Avui la tele és de color i jpeg... l'audio i el video viatgen junts en paquets que el matemàtics han distribuït, i que els processadors s'encarreguen de manegar... ja fa temps qui hi ha LEDs de color blau i aviat les pantalles dels televisors seran OLEDs...

Em trobo estrany i amb ganes de fer moltes coses.

Tenia necessitat d'expressar amb aquestes paraules la meva petita confusió.

Els companys de cada dia, a ells una abraçada molt forta. Al millor de la TVE, la seva gent.