entrevista a maquinistes...

Ripoll... fa un vent molt fort, del nord, i que a l'alt Ripollès se li diu Torb. L'aire és tan transparent, que tot sembla més a tocar i més definit... com si estrenés ulleres...

Al voltant de la locomotora que està de monument, prop del riu, ens reunim una colleta, maquinistes, i estudiosos de la línia com en Ramon Font i més gent de l'Associació d'Amics del Ferrocarril de la Vall del Ges (de Torelló)

Es preparen una mica les preguntes, però sobretot es deixa fer, es deixa dir, i a veure si surt un vídeo ben llarg.

Les anècdotes dels maquinistes són espaterrants pels afeccionats, i realment les revivim intensament.. "un dia descarrilé dos veces" diu l'Antonio, un home que ha conduit locomotores i trens de tota mena, màquines tanque de vapor, les 2-4-2T, també les elèctriques 10000, les 1000 per suposat i les unitats suïsses.

El cap de setmana del 25 i 26 d'abril, es celebra a Torelló la II trobada de mòduls on hi haurà participació de gent d'arreu, fins hi tot de Perpinyà, que duran una mostra important de modelisme d'HO. Hi haurà un monogràfic fotogràfic de les locomotores de la serie 1000 on hi estarà la meva 1001 entre moltes coses.

Oreneta. Trobada 5 polsades.

Oreneta. Trobada 5 polsades.



Una de les primeres cites de modelisme tripulat ferroviari al nostre país, aquests darrers 4 anys, és la que organitza el Centre d'Estudis Modelisme Vapor en el seu circuït al Parc de l'Oreneta.


Ja és quart any que hi participo amb la meva locomotora, la Bo-Bo E-1001 del Transpirinenc Oriental. Una rèplica a escala 1:11 d'una de les set locomotores que l'any 1927 van ser construïdes per CAF a Beasaín, especialment pel traçat tant extrem per un ferrocarril de via ample, com ho és el tram entre Ribes de Freser i La Tor de Querol.








En Josep i en Toni a la via 1 amb les seves "heidis" (nom simpàtic... dels tractors-dresines dels ferrocarrils Rètics i de la mateixa SBB)

Avencó

El Montseny.

A Coll Formic, i cap, on se'n va el sol, es van fonen encara algunes congestetes de neu d'aquest hivern que ens ha vingut fort... Es va reunint l'aigua entre barrancs i sots i ... així que per sota del Pujol, sembla ja un riu! És la riera de l'Avencó, que just al sud del municipi d'Aiguafreda desemboca al Congost, tot donant el nom a la barriada.

Ara quan els brots estàn a punt d'esclatar, és el moment de molta visibilitat... que els arbres frondosos treuen.... així que... es descobreixen roques i camins, i també el curs de l'Avencó mentre pujo per la pista que a la besant esquerra, puja fins a la cadena després de la presa que hi ha a l'explotació ramadera del Pujol.


L'explanada de sota la casa, abans del primer revolt, és preciosa... la gespa mossegada pel bestiar i els arbres que creixen amples i forts al prat. Algun roure fins hi tot, encara amb totes les fulles de l'any passat i a punt de brotar.... La pista que puja en direcció a Coll Formic, és una pista poc transitada, estreteta, boteruda i que es fa estimar. El sòl és molt àcid, riques antigues molt metamorfosades amb vetes de quars... això la fa pedregosa i seca.

Guanyo alçària i em crida l'atenció la part alta del meu horitzó, al nord-est, on les alzines juguen amb els fajos...

Arribo al Collet de les Bigues.... després d'una pujada molt forta i ara si, per terrenys fangosos...

De sobte el Matagalls, la carretera que puja del Brull... i tres o quatre masies .... l'Avencó allà dalt.... i em ve al cap la font Tornadissa... on recordo veure de molt jove les meves primeres sangoneres... ai! que s'esmicolen a la cantimplora d'alumini folrada de verdet....

Avui la pista del pla de la Calma estava tancada al trànsit rodat, això m'ha permès gaudir-la de forma intensa... silenci... el bestiar... la magnífica vista a les neus... aquest hivern per perpètues... del Matagalls i Agudes-Home

OVNI?

Tarda d'hivern... des d'un lloc enlairat de la ciutat de Barcelona. Un cel força net després d'un diumenge fresc però brillant. El sol sobre el port i uns 10 graus més a la dreta, i un xoc més enlairat que el sol, aquest reflex potent i estrany entre núvols alts i fums d'avions.... preciós.

Segons com miri la foto sembla una explosió llunyana...

relleu

Pujades i baixades... obagues i solanes... la joventut del relleu... de la Terra en aquest tros en concret....

el relleu del terreny diversifica i enriqueix, diferències de llums, de colors, de vegetació, d'aigües, de cases... i de temperatures.

gats amunt dels gendarmes de diorites, i les molses embellint allà on l'alzina i la terra es casen...

Vallcàrquera, Dosrius... torrent del Socau, antigues mines de magnetita i el meu amic Josep.

taronges

L'espill torna la llum del sol a la tarda de la meva cuina....

la Peçola -- Whisqueria

Quan deixes la Garriga, en direcció nord...

...i tot just després de passar per sota el pont del tren, de la línia de Barcelona a França per Puigcerdà, a un revolt perilloset a esquerres, trobem una entrada, on, a part d'una "wisqueria", una pista s'enfila eixerida cap a la muntanya de can Plans.

Sempre hi ha una cadena, però aquests dies s'està "retocant" la C-17, i per accedir-hi la gent de l'empresa de Saragossa... que hi treballa, no hi és.

Una gran màquina es va menjant l'esperó rocós entre la benzinera i la Peçola, i gairebé es menja la pista per la que avui pujo....

Es un recorregut que no faig massa, ja que s'ha de posar un bon tros peu a terra..., però és salvatge i ric en varietat de roques i plantes.

Passem per un tros humit, seguint el torrent de la Peçola, que reuneix les aigües que baixen de la Serra de Temporals, Sant Cristòfol i els boscos de Can Plans, i la Creu!! Un revolt a esquerra on deixo una pista que aniria a parar a la pista que puja a Sant Cristòfol pel torrent de l'Enrabiada, i som a la sorrera, una petita explanada a peu de torrent, on es carregaven les pedres i el sauló granític de la vessant del Plans.

A partir de la cota 380, la pujada és molt forta i el sol de roques esquistoses... baixo de la bici i apa amunt... una petita zigazaga que és un mostrari de roques, i uns filons de quars que creuen la pista i es poden trobar petites "boques" amb cristallets. Després d'un bonic revolt a esquerres amb alguns grossos pins i flors de margarides de cop, podem ja ciclar... amunt poc a poc... fins que entrem en territori triàsic, de roques vermelles i argiles del mateix color.

Arribem a un canvi de rasant on la perspectiva canvia, ara... al devant la serra Cuspinera i els Cingles de Bertí... just volant sobre el dic de Gallicant i el Figaró. Lloc on em perdo a fer fotos i a seguir un antic camí que puja en direcció al collet de la creu de can Plans...

D'ací una baixada per on la pista deixa a dreta i en uns afloraments importants de gresos rojos, una petita balma fent de refugi o cabana amb semipared construïda... em crida l'atenció que hi ha palla al terra... i és que potser algú hi ha anat a dormir... molt sovint... jo veig llocs que dic... ací una nit i vinc a dormir... i ho faré eh!

Recordo que ja ho feia a la Vall de Ribes, a la caseta d'obres del tren al pk.18... fins hi tot amb els nanos....

Bé... tornem a avui... desseguida arribem a la pista que puja del Figaro a Sant Cristòfol per can Plans, on és impossible no aturar-se devant la bellesa del lloc... i... hi viuen i avui hi havia bogada...

Visca la terra!