matinal

Festa dels esports a la Vila de Sant Celoni.

Via Oberta i la comarca

Per uns camps gebrats, i sota un cel ras, mentre s'enfilava el sol, circul·làvem cap a on el Vallès besa la Selva, sota el gegant Montseny, que a través d'un aire transparentíssim, es mostrava preciós, amb els fajos ja ventats, dibuixant territoris amb els boscos de pins i avetars... Ha estat un muntatge sense complicacions, les dotze corbes de radi petit i sis rectes.... justet a la mida del espai de que disposem. Amb la locomotora CEFVO i els cotxes ja a la via i les eines recollides... hem esmorzat unes boníssimes torrades amb pa i tomata i all i una botifarra que es desfeia.... uummm i porro de bon vi.... De deu a onze el volum de viatgers era petit... fins a correcte.., però a partir de les dotze... s'ha desbordat... la marabunta.... Els tres cotxes de la composició portaven entre 12 passatgers durant ben bé dues hores, fins a les 13:20 que hem anat tancant, no sense abans fer unes circulacions especials per la colla de nois de la Vila que ens han vallat el circuït i la gent de l'organització.

natura i sensibilitat, amor

Volia posar un link, però el vull posar amb unes paraules...

Vaig tenir la sort de conèixer aquest home, caminador, sabi i ple de sensibilitat un diumenge transparent de començaments de tardor pels avetars del Matagalls... la font del llop... ell i la gent que el seguíem... vam gaudir els nostre paradís, el Montseny.

Gaudiu!!!!

de safari fotogràfic

Una de les coses que més he fet, o al menys, a les que més temps i kilòmetres de via he dedicat, és a la fotografia de trens, sobre tot en línia, o sigui, en moviment... Ara, amb un arxiu ja crescudet, sobretot dels anys 80/90 del passat segle, gaudeixo de tant en tant, mostrant-les a tothom qui vulgui. Això m'ho ha permès el portal tranvia, i allà he conegut gent molt interessant, des de editors de llibres, fins a gent que fa tota mena de virgueries amb fotos de trens. La darrera persona que he conegut, fa uns muntatges de vídeo increïbles, amb tècniques que deu ni dor. La gent en demana per fer us de les meves fotos, i m'agrada després veure-les per la xarxa. Clique-ho ací i veureu el viaducte de Valldeneu, des d'un angle que només solen veure els porc senglars, o les cabres boges com jo. La qualitat tècnica de la foto és pobre, però el document interessant.

la via láctea entera

puentes de hierro, con remaches, pintados de color lila... la lluvia, tan fina, su mochila, con compartimento para el celular... y yo pellizcandome. Aquel fue un día de mas de 24 horas. La humedad lo quería uniformar todo, pero los colores no podían escapar a la realidad de la ilusión de quien los escogió... No había sol, estaba ahí la vía láctea entera.

Circuït ferroviari

Amb el canvi d'hora del 28 d'octubre, les circulacions de trens de Via-oberta, passen del dissabte a la tarda, als matins dels diumenges. Avui, fa un dia fresc i molt lluminós... com tot el llarg cap de setmana... ni un núvol, com si les fabriques de fer-los, haguessin fet fallida.

El circuït s'obre al públic a les 10:30. Per fer possible això , ens trobem una estona abans... es preparen les locomotores i es fan les composicions. Avui podrem veure a les vies tres locomotores, dues d'elles models a escala del cremallera Ribes-Núria, i l'altre, un tractor de disseny lliure amb les sigles de l'associació: CEFVO (Centre d'Estudis Ferroviaris Via Oberta). Els nanos i els pares que s'animin, hi pugen de franc. Tenia ganes de posar unes fotos d'ahir, així que, millor unes imatges que massa lletra.

GTM+1

Arriba la tardor i amb ella la tarda es va escurçant... així que cada cop tinc menys temps per fer un tomb amb la bici quan surto d ela feina.... fins que de sobte.... patapam... passem de GMT+2 a GMT+1.... vull dir que ja és fosc!!! ahir sortia a les sis de la feina i ja era fosquet.

Ah però a grans mals, grans solucions... i avui, m'he aixecat, tot i ser un dia laborable... a les nou... cafetó... galetes maries de Núria... xocolata amb avellanes.... i vestit de ciclista!!!!! ja aniré a treballar quan pugui!!!

Mira!. Ha fet un matí clar i frescot... però he pensat que quan passes per sota el tren i m'enfilés per torrent de l'Enraviada... desseguida tindria caloreta... El bosc d'aquesta part del Vallès, està força humidot enguany, i arreu de les vores de la pista surten bolets, molses i falgueretes sota les alzines i els arboçars.... la pluja ha tret la sorreta de la pista, i avui es pujava força bé. He parat a mig camí, a la cruïlla ample, a fer uns estiraments de potes i braços... una caminadeta de dos minuts i altre cop amunt, fins a l'ermita de Sant Cristòfol de Monteugues, on una acàcia groga, lluminosíssima, resaltava amb goig la tardor.... un dia molt clar... Collserola i el Pirineu...
Avui he pogut fer la volta a l'ermita, han netejat una mica el sotabosc i l'he descobert una mica.
He decidit baixat per la sorrera de la Peçola, pujant abans al revolt de can Plans, però just sota la creu del mateix nom... mirant si trobava una cova... he punxada la roda del darrere... i oh!!!! no duia manxa..... així que... caminadeta... A can Plans només hi havia uns nois descarregant unes bateries i no tenien manxa.... Però he gaudit relaxat... mirant tot... a trossos corrent i tot... cap a la sorrera. Poca broma! 40 minuts de casa a la creu... i més de una hora a casa...
A casa dutxa... afaitar... i a la una cap a la feina.

Puig Agut

Avui he deixat el cotxe a l'entrada de l'Avencó, a Aiguafreda.
Allà una pista ample i amb graveta fina... s'enfila molt. és qüestió de "molinet" i amunt, ja vindrà algú replà. Però el replà no arriba fins al quilòmetre i mig, al Collet del turó de Montcau, on una porta amb ferro manuscrit ens convida a respectar l'entorn. Respiro una mica, unes fotos del Tagamanent... i de nou amunt!
aviat una pedrera abandonada.... on la vegetació s'obre pas... deixo la bici i em patejo tota l'explotació... potser les lutites.. o sé pas... mentre per la vall... a Aiguafreda i a centelles se sent moviment de trens....
De nou amunt... la pista puja forta tot creuant se amb el GR5... ben assenyalat...
Arribo a un collet amb torre d'alta tensió... i des seguida un cartell... Puig Agut, el nom del puig que la pedrera es volia menjar i el nom d'una casa en runes... de pedra vermella... amb uns arcs...
i prades i vistes i... nins i homes. Nits de lluna. Plors, Nadals i músiques.

Avui ha pagat la pena, un dia més sortir a tastar el Montseny

Mxo