
Estimo la pluja
els núvols abaixen la claror, i la pluja fa més vius els colors
pont de Sant Jordi (segle XIX)
el Figaró


Les anècdotes dels maquinistes són espaterrants pels afeccionats, i realment les revivim intensament.. "un dia descarrilé dos veces" diu l'Antonio, un home que ha conduit locomotores i trens de tota mena, màquines tanque de vapor, les 2-4-2T, també les elèctriques 10000, les 1000 per suposat i les unitats suïsses.


L'explanada de sota la casa, abans del primer revolt, és preciosa... la gespa mossegada pel bestiar i els arbres que creixen amples i forts al prat. Algun roure fins hi tot, encara amb totes les fulles de l'any passat i a punt de brotar.... La pista que puja en direcció a Coll Formic, és una pista poc transitada, estreteta, boteruda i que es fa estimar. El sòl és molt àcid, riques antigues molt metamorfosades amb vetes de quars... això la fa pedregosa i seca.
Arribo al Collet de les Bigues.... després d'una pujada molt forta i ara si, per terrenys fangosos...

