Sureres a Sant Cristòfol

Després de cinc o sis dies grisos i freds, avui en aixecar la persiana, el cel blavíssim convidava a vertir-se de ciclista... ciclista d'hivern però perquè tot i ser a mig matí el termòmetre no passava de sis graus. M'he posada tota la roba i cap amunt... molt de vent a la carretera, així que m'he enfilat darrera la Sati i el pas nivell de Can Torre de la Riba... cap a passar pel damunt de can Oliveró...
A partir d'ací la ja conegudíssima pujada a Sant Cristòfol... cama i filosofia pura... Ací s'entra desseguida en calor... uff i avui tan abrigat com anava em sobrava a estones el casc i la cabellera... Però m'ho he pres amb calma sense ganes mirar el temps... Arribar a l'explanada de l'ermita és sempre un goig... es respira pau i no se sent res.. el silenci i les descarades revolades dels pit rojos... tan simpàtics. S'ha netejat el voltant de Sant Cristòfol, per la mida dels arbres tallats (alzines) feia temps que no es tenia la visió que avui he tingut de les façanes nord i de llevant.
Si seguim una mica en direcció a la pista que va als Plans o a Vallcarquera, una pista amunt mostra diorites roses i roges, i mineralitzacions de espats pesats també dels mateixos tons... voltats d'alguns explèndits exemplars d'alzines sureres... quin goig... les fulles de roure que s'aferren no caure....

Fondo

Singuerlín.
Santa Coloma de Gramenet.
Esquerra del Besòs... Quasi a tocar del terme municipal de Badalona, a una plaça que sembla que suri sobre la ciutat, s'ha inaugurat avui el primer tram de la línia 9 que en uns anys arribarà a les terminals del Prat i Montjuïc... Un metro modern en concepció geo-humana/econòmica (si és que això no és en sí una contradicció...) i tècnicament, primer a Barcelona en funcionar sense maquinista, i amb seguretat més elevada que les demés línies de la ciutat, com no podia ser d'altre manera. Per a mi, unes arrels antigues i noves... la vida és curta, o llarga, crec que suficient si es viu amb serietat.. ajajjajaa. De petit, ara fa.... més de quatre dècades... estiuejava a Singuerlín, a Santa coloma... una casa amb un gran terreny amb forta pendent... pins pinyers... i allà baix... al riu... sirenes de fàbriques, fums de xemeneies i xiulets de trens.... i amb l'avi... volar d'estels a les carenes altes.... avui torno a acostar-me a aquesta ciutat, amb la "moguda" que els de Via Oberta (amics del ferrocarril del Vallès Oriental hem muntat al construir una rèplica del nou metro, a escala 1:11 i per via de 5 polzades... Hem tingut avui el goig d'inaugurar-lo al mateix moment que el metro gran, i portar en tres hores quasi 500 nens i nenes de la Gramenet...

el sol baix

M'he despertat encara fosc... i en sortir de casa, el cel acaronava amb passió humida els relleus del Montseny i Bertí.. un cel gris i en moviment.... a Ponent, el Puigraciós de color cirera, Il·luminat per un sol que avui només s'ha mostrat en néixer el dia.

Demà 760000 catalans d'uns 160 municipis podran expresar-se lliurement en democràcia a favor o en contra de la Independència del nostre pais. És una noticia per a la democràcia excepcional.

dues

Dues persones caminen amunt.

És la carretera que, creuat el Congost al Figueró, s'enfila cap als "Sots Feréstecs". Un lloc on se sent el silenci, on mirar-se té un so, on mirar-se és compartir benestar.

Avui just al meu davant, a mitja tarda de tardor.

Cavalls

Octubre... 24 i no fa fred... després de tres dies de pluges tranquil·les amb foscor al menjador... avui l'aire era transparent i el sol posava càlid el mig dia. A l'Ullar... una mica més amunt, dues eugues negres amb poltró marró-roig han percebut amb indiferència la meva presència... crec que em coneixen, i si em sembla que hi ha dubtes només he de dir alguna paraula carinyosa en veu alta. He treta la càmera de la butxaca del mallot i de la motxilla unes pomes.... petites, de Lleida...

Als cavalls de l'Ullar els hi agraden les pomes...

Poso una foto del Castell de Montmany amb el Tagamanent al fons... des de la pista que, de la Rovira, s'enfila suau nord enllà...prop del coll de Montmany

9,81

Això que em fa estable de peus a terra. A mi, i a tu, i a totes les coses... Quin seria el millor valor de G? 9,7... 6... o només una miqueta... posem 3,14...

G fa que pugi pinyons quan m'enfilo... i que en baixi quan torno a casa... llançat... G fa que em posi el casc... l'amiga de Newton. G.

La llibertat de moviment a la terra... G ens posa en forma. G aplana, unifica. G engrana les peces... uneix i esqueixa. G

la SABADELL

Aquesta tarda, a les 19:00, ben puntual, s'ha presentada la locomotora SABADELL, una rèplica a escala 1:3 de la BoBo dels Ferrocarriles Vascongados, anomenada "la cocodril".

En Francesc Parera n'és el seu constructor, i avui ens ha convidat a la trobada anual del tren del Parc de Catalunya a Sabadell, a tots els afeccionats.