Plovisqueja.
Costa deixar Viana. Ens hem divertit i conegut gent maca.
Vestits per la pluja baixem cap a Logroño, on poc després de creuar l'Ebre que baixa molt plè i marró, trobem una casa de bicicletes per mirar de reparar el radi que em falta... negatiu, no en té, però em centra la roda... En Ribot canvia potència i manillar, a veure si pot anar una mica més còmode no tan incorporat... volteta per la ciutat i sortida ben indicada. A una mena de parc deixem els carrers de Logroño i ens trobem còmodament per un camí fàcil. Passem algun peregrí que va a peu i arribem al pantà i al parc de
la Grajera.
Un pontet tot bonic, i cap a Navarrete on recuperem una mica de forces en un pica pica... sota l'esglesia que s'apropa al cim del turó que protegeix el poble. A Nàjera, ens reb un riu brau i d'aigues netes, les tempestes d'aquests dies ho ha deixat tot molt fresc. El riu és el Najerilla, preciós. La part del poble abans de creuar el riu, queda just sota "el Castillo" unes roques rojes impresionants, i com no, amb el seu campanar amb cigonyes. Ací dinem, i ho fem plegats amb la noia vasca i el seu company Irlandès.
Després de dinar, en Víctor i jo seguirem pel camí, mentre els demés aniran per carretera cap a
Santo Domingo de la Calzada. Em sab greu, perque ens perdrem
Sant Millan de la Cogolla.... Però els camps que travessarem, de blats, ordis, vinyes i roselles, les ondulacions a darrera hora de la tarda, i el sol que ens guinyarà algun ullet, deixaran d'aquest tram un gust especial. Suavitat, llibertat, solitud, però amb aquell percebre l'anar i venir de la gent que cuida els camps.
Avui la intendència ha estat perfecte i el pa i tot el material de l'entrepà boníssim, tampoc no ha faltat un gotet de vi... Ací veieu en Rafa i a mi a al cuidada llera del riu que avui baixa tan ple. (Aquestes tres fotos són de'n Méndez).
Amb la panxeta una mica plena, tornam a travessar el Najerilla i pels carrers del nord del poble ens enfilem, i com ens enfilem!!! fort fins que en un ombrívol bosc apareix un camí pista que ens puja a les vinyes altes i ventilades que anirem seguint, com cada dia en la direcció per on se'n va el sol... un recorregut preciós i tranquil, de suaus lloms per argilosos sols conreats amb cura. Arribem al poble d'Azofra, en Víctor va tirant i jo m'aturo a sentir la pau, i a fer un riu. La casualitat vol que en aquest moment em truqui la Maria, una amiga de l'ànima... més content encara segueixo les marques de la bici del Víctor.... tot aturant-me a una mena de creu senyal molt antiga...
Cirueña i Ciriñuela, són dues poblacions molt properes i situades dalt d'una carena, a tocar el cel, de relleus molt suaus i terra argilosa, que en molts llocs reté les aigues de les darreres plujes generoses. Hi arribem per una part nova on sembla que també hi ha hagut "boom del ladrillu", i és bonic veure surgir un campanar a l' horitzo del camps de blat suaument ondulats.
Ja veiem l'esglesia i la seva esbelta torre de
Santo Domingo de la Calzada, per on baixarem vertiginosament per unes pedregoses pistes fins arrivar a una mena de zona industrial i desseguida seguint les fletxes grogues... al carrer principal a l'entrada del poble, on amb una trucada de mòbils, ens reunim al la resta de la colla, el de la furgo, i els que han anat per la carreterra. A una botiga de bicicletes aconsegueixo el radi que em falta des del primer dia, i que l'endemà al matí, sota una fina pluja, al jardí del monestir-alberg de monjes, muntaré amb en Rafa.
Volta pel poble, canya, i sopar a la casa de la abuela.
