dilluns, 5 de novembre del 2007

Circuït ferroviari




Amb el canvi d'hora del 28 d'octubre, les circulacions de trens de Via-oberta, passen del dissabte a la tarda, als matins dels diumenges. Avui, fa un dia fresc i molt lluminós... com tot el llarg cap de setmana... ni un núvol, com si les fabriques de fer-los, haguessin fet fallida.



El circuït s'obre al públic a les 10:30. Per fer possible això , ens trobem una estona abans... es preparen les locomotores i es fan les composicions. Avui podrem veure a les vies tres locomotores, dues d'elles models a escala del cremallera Ribes-Núria, i l'altre, un tractor de disseny lliure amb les sigles de l'associació: CEFVO (Centre d'Estudis Ferroviaris Via Oberta). Els nanos i els pares que s'animin, hi pugen de franc. Tenia ganes de posar unes fotos d'ahir, així que, millor unes imatges que massa lletra.





dimecres, 31 d’octubre del 2007

GTM+1


Arriba la tardor i amb ella la tarda es va escurçant... així que cada cop tinc menys temps per fer un tomb amb la bici quan surto d ela feina.... fins que de sobte.... patapam... passem de GMT+2 a GMT+1.... vull dir que ja és fosc!!! ahir sortia a les sis de la feina i ja era fosquet.

Ah però a grans mals, grans solucions... i avui, m'he aixecat, tot i ser un dia laborable... a les nou... cafetó... galetes maries de Núria... xocolata amb avellanes.... i vestit de ciclista!!!!! ja aniré a treballar quan pugui!!!

Mira!. Ha fet un matí clar i frescot... però he pensat que quan passes per sota el tren i m'enfilés per torrent de l'Enraviada... desseguida tindria caloreta... El bosc d'aquesta part del Vallès, està força humidot enguany, i arreu de les vores de la pista surten bolets, molses i falgueretes sota les alzines i els arboçars.... la pluja ha tret la sorreta de la pista, i avui es pujava força bé. He parat a mig camí, a la cruïlla ample, a fer uns estiraments de potes i braços... una caminadeta de dos minuts i altre cop amunt, fins a l'ermita de Sant Cristòfol de Monteugues, on una acàcia groga, lluminosíssima, resaltava amb goig la tardor.... un dia molt clar... Collserola i el Pirineu...
Avui he pogut fer la volta a l'ermita, han netejat una mica el sotabosc i l'he descobert una mica.
He decidit baixat per la sorrera de la Peçola, pujant abans al revolt de can Plans, però just sota la creu del mateix nom... mirant si trobava una cova... he punxada la roda del darrere... i oh!!!! no duia manxa..... així que... caminadeta... A can Plans només hi havia uns nois descarregant unes bateries i no tenien manxa.... Però he gaudit relaxat... mirant tot... a trossos corrent i tot... cap a la sorrera. Poca broma! 40 minuts de casa a la creu... i més de una hora a casa...
A casa dutxa... afaitar... i a la una cap a la feina.

dimecres, 10 d’octubre del 2007

Puig Agut

Avui he deixat el cotxe a l'entrada de l'Avencó, a Aiguafreda.
Allà una pista ample i amb graveta fina... s'enfila molt. és qüestió de "molinet" i amunt, ja vindrà algú replà. Però el replà no arriba fins al quilòmetre i mig, al Collet del turó de Montcau, on una porta amb ferro manuscrit ens convida a respectar l'entorn. Respiro una mica, unes fotos del Tagamanent... i de nou amunt!
aviat una pedrera abandonada.... on la vegetació s'obre pas... deixo la bici i em patejo tota l'explotació... potser les lutites.. o sé pas... mentre per la vall... a Aiguafreda i a centelles se sent moviment de trens....
De nou amunt... la pista puja forta tot creuant se amb el GR5... ben assenyalat...
Arribo a un collet amb torre d'alta tensió... i des seguida un cartell... Puig Agut, el nom del puig que la pedrera es volia menjar i el nom d'una casa en runes... de pedra vermella... amb uns arcs...
i prades i vistes i... nins i homes. Nits de lluna. Plors, Nadals i músiques.

Avui ha pagat la pena, un dia més sortir a tastar el Montseny

Mxo

la mil



La 1001 està feta de ferro, aram, llautó i alpaca. Un artefacte capaç de moure's per sí mateix. Li agrada que la mirin i circul.lar amb molta precaució. No li agrada que la toquin, i tampoc no massa que la condueixin. A cops s'encabrita... i aquí és on es mostra, fràgil, tan viva. El seu constructor, enfollit intentarà tornar-la a la via.

les Franqueses, 6 d'octubre del 2007