Ara fa cent anys, algunes persones, un bon grapat d'elles, gent de l'armada anglesa, enginyers anglesos a Sud Àfrica, inclús alemanys i a rússos, creien que un nou ferrocarril, de màquines i vagons ,de dimensions quasi bé de vaixells , circularien pel mon, a una velocitat molt superior, i amb més seguretat i comoditat que el tren convencional; el més sorprenent, és que aquest tren circularia sobre un únic rail, i que seria, dinàmica i estàticament estable, gràcies al principi dels giroscopis.
Louis Brennan va ser l'home que al 1907, a un jardí de casa seva a Sudàfrica, va fer una demostració del seu enginy. Un model d'encara no, dos metres de llargada, i 43 centímetres d'amplada, amb un pes de 70 kilos. La gent, bocabadada, veien com el petit tren, no només s'aguantava en marxa, sinó que s'aturava i mantenia l'equilibri.... fins hi tot, el va fer passar per un cable d'acer tensat, a un metre de terra, fent-lo balancejar, i aconseguit que l'enginy, es recuperés sempre cap a la posició vertical. Brennan, arrel d'un invent seu on aplicà el principi del giroscop a una mena de torpedes, es va fer ric quan l'armada britànica li va comprar la patent... i la fabricació... això li va permetre treballar de ple en el seu projecte de Gyro-Monorail. El 10 de novembre del 1909 Brennan, presenta un Monorail d'unes dimensions importants, amb 40 homes al damunt i una cabina de comandament. L'aparell de 12 metres de llarg, 3 d'ample i 4 d'alçada, pesa 22 tones, i el seu funcionament, deixa novament bocabada, la gent que s'ho mirava. Els soldats es bellugaven d'un costat a l'altre del monorail, i aquest mantenia la verticalitat sense cap problema, tan aturat com quan es desplaçava pel circuit circular de proves.
Des del 1903, en Louis Brennan va estar desenvolupant la manera de fer que aquest tren fos estable, sobretot a l'entrar a les corbes, i va anar aplicant diferents sistemes de control de la força de "Precessió" produïda en els giroscopis quan una força externa els interactua.
L'invent va ser sempre un aparell i un secret militar, i potser això va ser el que va decidir que el projecte no tirés endavant... no s'acabava d'entendre que allò tan gran s'aguantés dret, i sobretot, potser no es va acceptar mai que un mitjà de transport no fos estable si l'energia necessària per mantenir-la es tallava. El dia de la demostració del model gran, els enginyiers i periodistes li feien les preguntes i les suposicions més rebuscades. La pregunta de que ,què passaria si es quedaven sense alimentació els motors del giroscopis?, era una de les que més es podien fer la gent... Brennan, contestà que en aquell moment, els "seus" giroscopis seguirien girant durant tres setmanes... i que al menys durant les tres primeres hores, el tren s'aguantaria en la posició vertical sense cap problema, arribant de sobres a qualsevol tram de via on hi haurien uns murs que farien de moll d'aparcament.
A mi
aquest invent, m'ha cridat molt l'atenció, és per això que el poso ací; m'ha semblat una cosa molt desconeguda, però interessantíssima. A l'hora m'ha fet estudiar una mica això del giroscop, de la baldufa!!!! i m'he anat meravellant... i no paro de fer-ho. El giroscop és un enginy amb unes aplicacions espectaculars, des de l'espai a la construcció de túnels... gràcies a ell, un dels seus principis, és el d'alinear se amb l'eix de la terra, donant pas als girocompassos, autèntiques "brúixoles", però del nord geogràfic de la terra!!! no del magnètic....
ja paro
de moment
