se'm fa petit
ara,
les meves sabates les veig de gegant i el punt de vista alt...
i m'esforço per trobar al marrec de quatre dits jugant amb unes piles gastades per les ranures de l'aigua del pati.
Pati que avui , els pares, tenen preciós.
El sol que es filtra a traves de les fulles de la parra que el vent mou, fa més viu encara, cada racó del pati, de les seves parets blanques.
2 comentaris:
Quines fotografies més boniques, uns recorden jugar amb piles...
D'altres en recorden sardines i pasta de serradures en una carmenyola vella d'alumini.
Tots i cada un d'ells són records amb el mateix color que el de aquestes fotos
Tenim una parada de fruites de plàstic a la taula del pati i de bolets que ahir vam trobar a la muntanya i diners que hem fet de paper, per jugar a comprar i vendre...
ARA
Publica un comentari a l'entrada