Via verda... de Murieta a Antoñana i Vitòria

Abaigar... arribem just quan s'ha post el sol... a Casa Lucia, una casa de turisme rural on la seva mestressa ens rep amb frescor i en català!! Som els únics hostes (és dimarts...) i ens dona una habitació a cadascú de nosaltres... des de les meves finestres veig el campanar de l'esglèsia i oloro a camp... escolto un gos...

Abaigar és molt a prop de Murieta, on demà comencem el tram de via verda del ferrocarril Basc-Navarrès, fins a Antoñana, passant per Ancín i Acedo.



A Antoñana ens trobarem amb Susana de Bermeo (Bilbo) que farà el tram de tornada amb nosaltres fins a Murieta, i d'allà amb el cotxe i les bicis... a dinar a Erentxun, des d'on després de l'àpat farem el tram fina a la boca nord del túnel del Puerto Ullibarri.



Murieta es troba a 487 metres sobre el mar, i Antoñana a 599. El recorregut de 26,2 Kms és sempre en un suau desnivell, sempre per sota de l'1%, i només el tram final prop de Antoñana, trobem un promig del 2,4 %.


Sortim en direcció W per un tram semi asfaltat que passa a sorrós i algun tram pedregós... sempre voltats d'algun arbre de ribera i camps. Arribem a l'entrada del túnel de 1415 metres entre Acedo i San Andrés. No hi ha llum i a dins hi fa molta fresca i humitat. Un rera l'altre i amb la llum de les llanternes avancem vivint una aventura diferent i bonica. A la sortida, de sobte el sol i la caloreta que ja trobaven a faltar... (per poca estona). De la boca nord del túnel, surt un baf de boira que fa boniques les fotografies... s

El Pont de les Tabusseres, impressionant, sobre l'Ega i la carretera... i aviat Santa Cruz de Campezo a la nostre esquerra, amb el campanar que destaca sobre el fons de bosc frondós.


Antoñana queda enlairat, i hem de creuar la carretera. A mitja rampa cap al cim del poble (on hi ha el bar!), una font fresquíssima.
Un lloc molt per quedar-s'hi.



Farem unes olives i una Heinneker... i cap a Murieta de nou.



Acedo és un poble on paga la pena parar-hi, visitar la plaça rera l'església... i la seva font. Un tros del traçat del tren s'ha privat... i s'ha de fer una zigazaaga per la carretera.



Traçat recomanable... anar i tornar 50,5 kilòmetres per l'antic ferrocarril d'Estella a Vitòria...

Burnibidearen Euskal Museoa

Museu Basc del Ferrocarril.

Tot just arribar a Azpeitia, per entre les canonades enormes de les siderúrgiques... un xiulet i un fum al cel. És l'Aurrera, la locomotora 1-3-0-T construïda l'any 1898 per Nasmyth & Wilson prop de Glaschu (en gaèlic escocès Glasgow, Escòcia)

Avui el Museu no obre fins les dotze, ja que hi ha una visita concertada... És divendres i avui la FV-104 (l'Aurrera) s'ha encès (quatre hores abans...) per un viatge especial amb dos cotxes CAF de fusta del 1925 per als nanos d'una escola. La gent del Museu, ens diuen que podem adquirir un bitllet per visitar el Museu, i per fer el trajecte entre Azpeitia i Lasao (4,2 Kms) amb els nanos.

El maquinista acosta la màquina a l'aiguada per fer aigua i després s'acobla invertida a la composició dels dos cotxes... baixa, posa l'enganxall de rosques invertides i el tensa.... cadenes de seguretat i acobla les mànegues entre la màquina i els cotxes per l'aire o el buit (no ho sé) per al sistema de frenada... desenfrena amb la maneta el fre mecànic i se'n duu la composició a l'andana on esperem que arribi l'escola....

Són prop de les dotze i arriba la canalla, una trentena llarga de nanos atenent les explicacions de les mestres acompanyants en un Eukera que em posa la pell de gallina... reconec que m'emociono.

Als nanos per sort... per a nosaltres no els deixen viatjar als balconets!!! però lo més acollonant és quan el maquinista em diu... en un Català excel·lent, en accent de València... .- "deixa la càmera i puja a la màquina" tot allargant-me uns guants...

Espaterrant, des de Cubillos (FC Ponferrada - Villablino), dalt de la PV 31, que no pujava a una locomotora de vapor en marxa...

Gaudeixo de la situació amb tots els sentits, el nas que olora els fums i el paisatge, les orelles que em fan arribar els sons dels pistons i les bieles, i crec que moltes coses més, entre elles el colpeig lateral de les rodes als rails..., la vista sobretot als moviment del maquinista, la pell de la cara humitejada de condensacions i la de les mans dins dels guants que em permeten agafar-me fort.... d'entre les sandàlies, els trossos de carbó que s'arrepleguen al terra de la cabina...

El trajecte entre Azpeitia i Lasao és el tram que el Museoa ha recuperat, de l'antic tren de l'Urola, que va ser clausurat al 1986. L'Aurrerà va arribar en aquesta línia, per treballar-hi fins al 1960 on va seguir funcionant aturada, per destil·lar aigua per a les bateries de les locomotores elèctriques, pel que se li va posar el sobrenom de "Alambique". Pesa 35 tones i desenvolupa una potència de 250 HP

A Lasao la locomotora fa la maniobra per posar-se al davant del tren per la tornada. Ara va en Victor a la màquina, i jo gaudeixo del balconet, sentint l'Aurrera a flor de pell i jugant amb els nanos que dins del vagó s'esvaloten amb les meves criaturades...

Ara és pujada u en passar pel túnel, el maquinista obre la porta de la cambra de foc, per posar-hi carbó.

S'acaba de nou a Azpeitia, on visitem el Museu... impressionant.