Aquest cap de setmana es celebra a Torelló la 2a. trobada de mòduls de la Federació Catalana d'Amics del Ferrocarril... els de casa, hi participem amb l'exposició de la locomotora E-1001 a escala 1:11... una ja veterana, que va anar creixent quan les seves models, les grans, anaven deixant de circular...
Una exposició amb participació de dues associacions de la regió de Midi, de Mirepoix i de Tarascon sur Ariege, com a novetat, amb unes maquetes d'HO d'exquisida sensibilitat.
A mi, el que m'ha cridada més l'atenció, és l'estació de Ripoll a escala 1:87, de'n Ramon Pont, altres mòduls exquisits que ja no eren novetat, no deixaven de semblar-ho... En Pujol, m'ha sorprès amb un modern pont blau d'Adif....
Avui es presentava a la venda el llibre de les locomotores de la serie 1000, de'n Miquel Palou i Eduard Ramírez, qui al seu dia em va demanar una fotografia que ve publicada a tota plana dels tallers de Ripoll.... M'ha fet il·lusió.
En Josep Miquel, conegut editor de llibres de modelisme i de realitat... també hi era, amb la quasi novetat d'un llibre sobre les locomotores Mikado aparegut ara fa poquets mesos.
Una exposició monogràfica de fotografies de la locomotora 1000, presentava 80 imatges molt inèdites, algunes, marca de la casa, com la dels tallers de Ripoll que ha sortit al llibre, i una de la 1004, fotografiada per Sr. Jordi Solà Viñas, a Oviedo en una demostració de material mòvil als anys seixanta.
En Josep Anglada amb la seva Alsthom 7652 i l'Esteve de Navarcles amb la 1-3-0 Navarclina i un tractor de RENFE, són els responsables de garantir el funcionament del circuit de 5 polsades.
D'entre els amics, la presència de l'Antonio i de'n Cortés, dos ex-maquinistes de la línia del transpirinenc que han conduït tot el divers material que per aquelles sinuoses i pendents vies ha circulat.
Un matí de dissabte de bona primavera...
ferrocarril, en aquest cas també de mercaderies. Un traçat que per la carretera que passa pel Puerto de Pajares, és de 18 kilòmetres, per al ferrocarril en són 42 en 59 túnels, fent que la major part del recorregut sigui sota terra... El túnel més llarg és l'anomenat de "La Perruca", de 3085 metres, una mica més endavant de l'estació de Busdongo, i que ja surt a terres Asturs uns 50 metres més avall... 
ts de lliris blaus, acostant-nos a un torrent que baixa de Tucón Royo ... poc abans d'una nova cruïlla marcada... deixem el camí que ens duria al collado de Eriste, camí del Refugi Angel Orús, o la ruta del Posets per aquella besant... nosaltres seguim cap a l'Ibón de Millars... entrem a una zona on la roca recargolada i metamòrfica fosca i vermellosa del Posets, toca amb batòlids granítics... fins hi tot pren nom (Tozal Blanco), la muntanya que tanca a llevant Ibon d'es MIllars. Restes d'una construcció de les obres de la presa... una mica massa gran i lletja... però que desseguida s'oblida quan busques un racó on dinar i banyar-se--- millor dit: banyar-se i dinar!
Una locomotora de vapor de 7 1/4, la Waldenburg, magistralment cuidada i portada pel "mestre" (que ho és!) Idelfons Argemí, em va cridar desseguida l'atenció tot fent servei de passatgers. Una Alco americana amb un motor de cinc cilindres de benzina i motors hidràulics, feia també servei de passatger amb un llarg tren. La via de muntanya era americana, la del mig per la de fum i a la via del costat del riu circulàvem els participants amb màquines de 5 polsades, d'entre d'elles la Navarclina de l'Esteve.
Museu Basc del Ferrocarril.
Són prop de les dotze i arriba la canalla, una trentena llarga de nanos atenent les explicacions de les mestres acompanyants en un Eukera que em posa la pell de gallina... reconec que m'emociono.
Llarg pont en corba del llac del Parc del Monestir de la Misericòrdia
Material de Via Oberta del Vallès Oriental
Tagamanent i Alzina de can Valls
Les anècdotes dels maquinistes són espaterrants pels afeccionats, i realment les revivim intensament.. "un dia descarrilé dos veces" diu l'Antonio, un home que ha conduit locomotores i trens de tota mena, màquines tanque de vapor, les 2-4-2T, també les elèctriques 10000, les 1000 per suposat i les unitats suïsses.
L'explanada de sota la casa, abans del primer revolt, és preciosa... la gespa mossegada pel bestiar i els arbres que creixen amples i forts al prat. Algun roure fins hi tot, encara amb totes les fulles de l'any passat i a punt de brotar.... La pista que puja en direcció a Coll Formic, és una pista poc transitada, estreteta, boteruda i que es fa estimar. El sòl és molt àcid, riques antigues molt metamorfosades amb vetes de quars... això la fa pedregosa i seca.
Arribo al Collet de les Bigues.... després d'una pujada molt forta i ara si, per terrenys fangosos...
