Reus, Parc del Trenet

Llarg pont en corba del llac del Parc del Monestir de la Misericòrdia

Ahir, 24 de maig del 2009 es ca celebrar a Reus, al Parc del Trenet, la 5a trobada de modelisme tripulat de 5 polsades...

La colla que ens vam desplaçar de la comarca del Vallès Oriental, dúiem l'Automotor A10 de FGC, la locomotora elèctrica E-1001 de la companyia Estado (1929) i com a novetat, un petit tractor, el TM 22 dels RhB (Ferrocarrils Rètics).

Material de Via Oberta del Vallès Oriental

Va haver participació de gent i locomotores del Maresme, Bages, i d'Andorra, i per suposat de tota la gent de l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Reus.

Turó de Santa Margarida (can Prades o can Parades)

Del cel blavíssim la llum ressalta amb força les siluetes de les cases, les persones... la dels arbres i la de les fustotes del pas a nivell a l'entrada sud de l'estació de la Garriga. Som al Km 33,3 de la BP 5107 de la Garriga a Samalús i Cànoves. Puja amb regularitat, tot deixant a l'esquerra la darrera part de cases de la Garriga, a la dreta, oliveres i bona vista a mesura que ens anem enfilant. La carretera és poc transitada i d'aquelles que agrada fer en bici... avui amb BTT perquè quan travessi el torrent dels Monjos, i just sota la línia elèctrica, agafaré una pista a l'esquerra, molt sorrenca i solana i que puja fort carenant, en direcció nord, uns 800 metres, fins a una pista que on seguirem a la dreta, passant el Torrent de la Caseta. Després d'uns "tastos" pel bosc... rectifico i segueixo la pista més marcada i en descens que passa per sobre la Caseta, i segueix pel costat del filat o tanca que limita els camps d'oliveres del castell del Bori. Just al damunt de la casa, en tancat revolt a l'esquerra deixem la finca senyorial i ens enfilem cap a ponent. Des d'aquest punt es divisa sota els jardins del Bori, bona part de les cases de Samalús: l'església de Sant Andreu, Can Julià, Can Mascaró, Can Berenguer, Mare de Déu de la Salut... etc.

La pista va pujant fent llargues ziga zagues, pel mig d'un bosc aclarit d'alzines i amb un sotabosc molt fet malbé. Els darrers vents forts van tombar molts dels llargueruts pins que més a ponent emergeixen de l'alzinar... Sento cabres i les escolto, senyal de que estem a prop de can Prades, on una mica més avall, en una clariana preciosa plena de farigola, hi ha tancats i dipòsits d'aigües pels animals.

A mi m'enamora can Prades o Can Parades... Enrunada però amb una façana que m'agrada i trobo plena de interès... començo a imaginar-me les vides dels seus homes en els temps passats, fins el final, no deu de fer potser ni dues generacions... Es troba el lloc just sota del cim de Santa Margarida,un turó d'alzinar que sols arriba als 796 metres sobre el mar, però que te cert aire altiu des d'alguns llocs des d'on el mirem.

Agafo la pista que passa just pel damunt de la casa ... un tros preciós, on hi ha un poti poti de roques... calcàries que juguen amb granits en divertides zones de contacte... la vista sobre el Vallès és imponent, i el mar pel damunt de les serralades del Maresme. La volta amb vista aèria s'acaba en endinsar-nos alytre cop al bosc al coll de Carpís (742m) Ací canvio de besant, seguint la pista que ni puja ni baixa molt, per les pendents de ponent, fins al damunt de Can Valls... Tenim a la dreta els cims de Roca Centella i la carena del Mojó. Quan hem deixat el coll de Carpís, a uns 830 metres i en un revolt molt marcat a dretes, he deixat el que seria el camí cap a la bessant de Llevant, sobre la vall de Vallfornés i l'accés al Mojó.

Tagamanent i Alzina de can Valls

Tm 2/2 91

La companyia de ferrocarril RhB, (ferrocarrils Rètics), adquireix l'any 1959 els tractors dièsel per a ús mixt tant de classificació, com de servei en línia. La part mecànica construïda per RACO i amb un motor Saurer de 65 C.V. Una locomotora de 10,4 Tm i de 5,06 metres de llargada entre topall, i amb una capacitat de càrrega de 2000 quilos. Transmissió hidràulica. Velocitats màximes de 23 i 40 kms/h

A la primavera del 2006 la companyia del Ferrocarril de Muntanya Furka (DFB) adquireix la locomotora 91 de RhB, amb la intenció de tenir-la a per al moviment de les locomotores de vapor i material de les composicions del reobert Ferrocarril Somital del Furka. Una línia que es va abandonar l'any 1981 amb la construcció del nou túnel més llarg i a una cota molt més baixa. Al maig del 2007, la locomotora 92 arriba a l'estació de Gletsch. La 91 és a Realp.

Al 2000, torna a circular el ferrocarril per al recorregut antic, en espectaculars trams, i amb unes màquines de vapor precioses.

Al febrer del 2009, apareixen al circuït de Cal Gavatx, les rèpliques a escala per a via de 5 polsades, les locomotores 91 i 92, i una imaginària, la 93. Idea d'en Paco Carmona, disseny de'n Toni Garcia, i part mecànica de'n Fausto Higuero i Pierre Daviu, pintura Joaquim, i part elèctrica i electrònica meva.

Amb un resultat espectacular en el seu aspecte i funcionament, ja formen part de les màquines que els diumenges donen servei de passatgers al circuït. Amb dos motors de 200 w, arrosseguen còmodament trens de dos cotxes amb 8 petits o 2 adults i quatre petits.