dilluns, 25 de febrer del 2008

Tren del Parc

La 1001 on li agrada estar, a les millors vies.









La gent del tren del Parc de l'Oreneta, pioners del modelisme tripulat al nostre país, ens convoquen un any més en la que és la 5a. trobada de 5 polsades, un dia dedicat especialment a la circulació dels trens més petits, que normalment ja no s'atreveixen a fer-ho els dies normals entre mig dels monstres de 10 polsades i els monstruets de 7.1/4...
De Via Oberta, hi hem anat: en Paco, l'Angel, la Pilar, en Josep, jo mateix, i en Manel amb un regidor (en Joan) del consistori de Campdevànol. De locomotores, tres peces maques, la Núria E.1, la 0-2-0T i l' E-1001.
Cada cop que hi anem, ens meravellem de la bellesa del recorregut pel bosc, les pujades, els llargs túnels, tot, i la divina llum baixa d'un dia assolellat de l'hivern mediterrani.

Especialment esperada, l'hora del dinar, amb uns boníssim i abundants calçots... vi, pa i tomata i botifarres i xorrissets... pastis i cafè i copa.... a la tarda... sort que els trens van pels rails.
La 1001 s'ha dut de meravella, fent la majoria de les seves voltes amb un cotxe de viatgers i amb un 80 per cent d'ocupació, i frenant i pujant a la perfecció els desnivells del recorregut.

A la tarda en Joan i la Sara han acabat de fer-me feliç amb la seva visita.

dilluns, 18 de febrer del 2008

Llúdriga


Riu Congost.

Entre la Garriga i Gallicant, en un tram entre boscos, cultius, camps d'oliveres, el tren de Puigcerdà, i la C17, el riu modela un paisatge que convida a sentir-s'hi a gust, en un bosc de ribera ben definit.

Aquest dissabte, un grup de gent ha vingut amb un propòsit que m'ha cridada l'atenció:
trobar indicis de presència de la Llúdriga.

He anat amb ells, convidat per la meva filla, que treballa a ProjecteRius, una gent que avui ha organitzat una trobada per explicar el que pretenen, i com fer-ho, a la gent que voluntàriament mesurarà el riu en cada tram, prendrà dades de tot tipus que puguin ser interessants per investigar si aquest mustèlid s'hi pot trobar a gust en aquest tram de riu.

dijous, 7 de febrer del 2008

hivern


M'agraden aquests dies d'hivern.
El paisatge es mostra més transparent...
la llum baixa, resalta més els detalls
i els arbres desfullats deixen veure a través.




Si de repent apareix un ametller espatarrant de blanc o rosat... ja t'hi cagues (amb perdó) ummm els primers brunzirs d'insectes voladors, amb bufanda inclosa. La pega de l'hivern i d'haver de treballar, és que no trobes llum per anar a fer una mica de bici cada dia... així que miro de plegar alguna tarda a quarts de cinc , i, anant de la feina a casa, m'aturo on el Vallès Occidental i l'Oriental es troben... just allà a la Alstom, entre Mollet i Santa Perpètua de la Mogoda. Els camps de Gallecs, que en la seva part sud, queden tallats per l'AP7, però que ara, des de fa 3 anys o 4, es pot creuar per dos ponts altissim per vianants i bicis. És un lloc on trobes recorreguts variats i tranquils i que es poden ampliar cap als voltants de Palau Solitar i la riera de Caldes. I si, es fa fosc, doncs cap problema, segueixes pedalant, no hi ha cotxes. Es un lloc on els capvespres prenen uns colors preciosos, amb vistes amplissimes de Montserrat, Montseny, Ordal, Montnegre, Collcerola i de la mateixa ciutat de Barcelona, que ara amb tan edifici singular, es detecta desseguida, allà darrere del que queda de la la muntanya on hi havia el castell de la Reina Elisenda de Montcada.